L‘estiu del 2003 va ser insòlit per la calor. Mai, des que s’havia engegat la sèrie de dades de l’Observatori Fabra, s’havia registrat un període tan càlid. La temperatura va tocar sostre a mitjans de mes, concretament el dia 13.
Les contínues onades de calor van marcar el temps no només a Barcelona i a Catalunya, sinó a bona part del continent europeu. La persistència d’aquest ambient inusualment càlid va fer que morissin milers de persones.
Calor desmesurada tot l’estiu, sobretot l’agost
La calor canicular va començar molt aviat, ja a mitjans de juny. Tot i alguna treva, no va desaparèixer fins a la recta final d’agost. Això va convertir l’estiu del 2003 en el més càlid registrat a l’Observatori Fabra fins avui, amb una temperatura mitjana de 26,7 ºC. Els registres de temperatura de rècord i la persistència de la calor desmesurada ho van fer possible. L’estiu del 2022 li va al darrere, però va quedar mig grau per sota.
El mes en què la temperatura va arribar al seu màxim va ser l’agost. Tant és així que l’agost del 2003 és, encara ara, el mes més càlid registrat a l’observatori des que hi ha dades, amb 28,5 ºC de mitjana.
La marca dels 30 ºC de temperatura màxima es va superar 69 cops, i hi va haver 13 dies amb una màxima de 35 ºC o més. En quatre de cada cinc nits d’aquell estiu es va arribar al llindar de nit tropical a l’Observatori Fabra, i d’aquestes, 11 el de nit tòrrida.
El 13 d’agost, el dia més dur
La temperatura va tocar sostre el dia 13 d’agost. Aquella jornada va ser assolellada i hi havia una massa d’aire molt càlid instal·lada sobre Catalunya, amb valors de 23 ºC a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud). A això s’hi va afegir el vent de ponent, que va bufar molt eixut i reescalfat, motiu pel qual la temperatura a la costa i al prelitoral es va disparar.
A l’Observatori Fabra es va arribar als 38,4 ºC de màxima. És el registre més elevat per a un mes d’agost de tota la sèrie, empatat amb el 15 d’agost del 1987. A banda, és la segona màxima més alta de tota la sèrie, per darrere dels 39,8 ºC del 6 de juliol del 1982.
No només de dia la calor va ser extrema, també ho va ser de nit. Tant és així que la mínima del dia 13 va quedar en 27,7 ºC, mentre que la del dia 14 encara va ser una dècima més alta.
Milers d’hectàrees cremades pels incendis forestals
La combinació de l’elevada temperatura, dies de vent marcat i la manca de pluja de bona part de l’estiu va suposar l’escenari ideal per als incendis forestals.
N’hi va haver molts al llarg de l’estiu al conjunt de Catalunya, també a l’entorn de Barcelona. Ara bé, n’hi va haver dos que van destacar per sobre de tots.
El primer va ser el de Sant Llorenç Savall i Gallifa, que va començar el 10 d’agost. Va arribar a calcinar més de 4.500 hectàrees. A banda de l’extensió de la superfície cremada, aquell incendi es recorda per haver mort cinc persones.
El segon va tenir lloc a Maçanet de la Selva el 13 d’agost. Es van cremar poc més de 1.250 hectàrees.
Una línia de torbonada va posar punt final a la calor excepcional
La calor extrema va acabar de cop i volta el dia 17 d’agost. Aquell matí, una potent línia de torbonada va escombrar el país de sud-oest a nord-est i va fer baixar de manera abrupta la temperatura.
A l’Observatori Fabra es van acumular 16 l/m². És una quantitat poc destacable, però cal tenir en compte que es venia d’una ratxa seca de 43 dies i que des de l’1 de juny tan sols s’havien acumulat 4 l/m².
A banda de la pluja intensa, que en alguns indrets va ser també abundant, hi va haver fortes ratxes de vent que van provocar danys materials a l’interior de Catalunya. Hi va haver uns quants tornados i esclafits que van aixecar teulades, tombar parets i arrencar arbres en comarques com l’Alt Camp, el Bages o Osona. A Manresa es va arribar a mesurar un cop màxim de 182 km/h.
Els dies següents la temperatura va tornar a pujar, però ja no es va arribar a registres tan extrems com en jornades anteriors.
