L’estabilitat i les altes pressions tornaran a imperar a tot Catalunya durant els pròxims dies. Si bé hi haurà espai per a alguns ruixats de tarda als Pirineus típics d’aquesta època de l’any, el sol serà el protagonista de tota la setmana. Ara bé, la notícia de la setmana serà, sens dubte, la calor a Catalunya i Barcelona.
De l’ascens tèrmic que patirem ens informa el gràfic que teniu a sota, que indica com evoluciona la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud). A aquesta altura, les masses d’aire no es veuen influenciades per la superfície i, per tant, podem veure amb molta claredat l’evolució tèrmica.
En aquest gràfic hi ha tres elements rellevants. El primer és la línia de color vermell, que indica la temperatura mitjana dins del període climàtic 1990-2020. El segon és el difuminat blau, que ens indica el grau d’incertesa de la previsió. Com més estret, menys incertesa i, viceversa, com més ample, més incertesa tenim en el pronòstic. I el tercer, en color negre, és el que ens ocupa: l’evolució mitjana de la temperatura durant aquests dies.
Tal com es pot observar, la pujada de la temperatura serà gradual i assolirà un pic màxim al voltant de dijous i divendres, quan el valor d’anomalia tèrmica se situarà uns set graus per damunt del que tocaria.
Si fem un cop d’ull al model ARPEGE, observem que serà fàcil assolir valors entre els 38 i 40 graus a punts del pla de Lleida i la resta de comarques circumdants de Ponent de cara a dijous. A la Catalunya Central i comarques de Girona, especialment a l’Empordà, els valors voltaran entre els 36 i 38 graus.
I a Barcelona i l’entorn metropolità?
La calor també impactarà de ple a la nostra ciutat, però amb valors més baixos que no pas a la resta del país. El pronòstic indica que voltarem entre els 29 i 31 graus, majoritàriament. A la plana vallesana es pot arribar fins als 34 o 35 graus.
Recordeu què succeïa fa un parell d’anys?
Tal dia com avui de fa dos anys ja havíem viscut una onada de calor i tot feia preveure que en tindríem una altra. La dinàmica era totalment diferent a la que tenim ara: una calor molt matinera que va començar a finals de maig amb màximes de 34,2 graus a l’Observatori Fabra el dia 22, i unes DANA que se situaven al sud-oest de la península Ibèrica i que, lluny de fer-nos canviar el temps, ens advectava aires càlids.
Les dues notícies que teniu a continuació donen fe del que vam viure llavors.
No obstant això, la situació d’aquestes darreres setmanes és ben diferent. De fet, venim d’un juny normal amb una lleugera tendència a fresc i, ara per ara, no s’insinua encara ni la primera onada de calor, més enllà de pics molt puntuals de calors que ens recorden que som a l’estiu.
Nou escenari el cap de setmana
Malgrat que no s’espera un gran canvi de temps, l’atansament d’aire fred en altura seria el responsable d’un descens de la temperatura que faria que tornéssim a valors propis per l’època.
La calor intensa i, sobretot, duradora, sembla que no vol arribar encara. A partir de llavors, i amb molta incertesa encara, la temperatura podria tornar a iniciar un camí ascensional la pròxima setmana.
