El cap de setmana ha estat el punt de partida d’un nou episodi de calor molt intensa que continuarà afectant Barcelona, Catalunya i la península Ibèrica durant força dies més.
Per bé que fins ara la calor no ha estat ni de bon tros excepcional a casa nostra, els models preveuen un repunt notable del termòmetre a llarg de la setmana.
La segona onada de calor oficial de l’estiu a la península Ibèrica i a Catalunya
L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ja va anunciar divendres, 8, l’arribada de la segona onada de calor de l’estiu a la península Ibèrica, concretament al sud-oest i a les Canàries.
L’AEMET destaca que la DANA que se situarà al llarg de la setmana a l’oest peninsular començarà a generar una circulació de sud cap a nord, que desplaçarà una massa d’aire molt càlid d’origen africà a tots els nivells. Aquest fet implicarà que a partir de dimarts, 12 de juliol, s’intensifiqui l’ascens de la temperatura.
Amb aquest escenari, es preveu que les temperatures més elevades s’assoleixin a l’oest de la península Ibèrica.
Protecció civil ha activat l’alerta del pla Procicat per onada de calor a Catalunya, concretament a partir de dimarts en previsió de temperatures extremes a les comarques interiors. A banda, es manté la prealerta del pla Infocat per risc d’incendi forestal.
A l’interior, el prelitoral i als Pirineus, on es podran assolir amb certa facilitat els llindars de temperatura màxima establerts durant un període de tres dies o més. Es tractarà, per tant, d’una onada de calor de llibre en aquests indrets.
Barcelona i la costa, per contra, i un cop més, podrien quedar-ne al marge gràcies a la presència de la brisa marítima, que ens mantindria a ratlla els valors més extrems de temperatura màxima. Les nits, malauradament, s’entreveuen d’insomni en el cas de Barcelona, amb registres tòrrids, superiors als 25 graus en molts moments a l’interior de la ciutat.
Fins on s’enfilarà la temperatura a Barcelona i quan s’acabarà aquest episodi de calor?
Malauradament, no es veu encara fins quan s’allargarà aquesta calorada, el què és clar és que serà més llarga que la que vam viure a principis del mes de juny.
El model Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) no veu un final clar a l’anomalia de temperatura, per bé que aniria disminuint segurament la darrera setmana de juliol, a partir del dia 23 o 24. El punt àlgid es viurà en el cas de Catalunya entre dimecres, 13, i diumenge, 17 de juliol.
Quan finalitzarà l’onada de calor a Catalunya?
El model americà GFS van en la mateixa línia, tot i que entreveu un final més clar a partir del 21 o 22 de juliol.
La temperatura màxima durant els dies àlgids podrà assolir o superar lleument els 40 graus a les comarques de Ponent i al Prepirineu Occidental, moure’s entre els 35 i els 40 graus a l’interior de Catalunya i assolir o superar els 35 graus al prelitoral.
Barcelona i la costa en quedaran més al marge ja que, si més no de moment, no es preveu l’entrada clara de vent de garbí o ponent que pugi generar algun flaix de calor. Els dies de més calor els viurem entre divendres, 15, i diumenge, 17, amb màximes de fins a 33 graus a la ciutat.
Les mínimes més altes es preveuen entre finals de setmana i el cap de setmana.
Temperatura de 30 graus a la capa de 1.500 metres a l’interior peninsular
La majoria de models pronostiquen temperatures de 30 graus o lleugerament superiors a la capa de 850 hPa (uns 1.500 metres d’altura) durant la segona meitat de la setmana al centre peninsular. Es tracta d’un registre poc usual a aquest nivell que implicarà registres extrems de temperatura en superfície, clarament superiors als 40 graus i de fins a 45 graus a Andalusia, Extremadura i el sud de Portugal.
Font: Wxcharts.com / GFS model
Amb aquest context tan extrem podria assolir-se o superar-se el rècord de temperatura màxima anotat a Espanya, els 47,3 ºC de Montoro (Còrdova) el juliol del 2017.
Com d’excepcional és tenir 30 graus a 1.500 metres?
L’episodi dels pròxims dies serà de primera categoria, tant que podria fer trontollar rècords de calor a l’oest i el centre d’Espanya, també en algunes regions de França. De moment, sembla que la part més tòrrida deixaria una mica al marge Catalunya, tot i que caldrà estar-ne molt pendents.
Segons l’aplicació del període de retorn creada pel doctor en geografia Marc Lemus, tenir una bombolla d’aire calent de 30 graus a 850 hPa (1.500 m) és habitual cada any, diverses vegades, damunt del Sàhara. L’esdeveniment es produeix amb un període de retorn de cinc anys a l’extrem sud peninsular (sud d’Andalusia), però de 100 anys al centre peninsular (i també a les Terres de l’Ebre) i de 200 anys, o més, a l’extrem nord de la península i al nord de Catalunya.
Si els models tenen raó, entre dimecres, 13, i el cap de setmana vinent es podrien assolir o superar els 30 graus en altura a la vertical de Madrid i, fins i tot, de Salamanca, un fet que estadísticament es produïa (fins ara) un cop cada 100 o 200 anys com a mínim.
Aquest episodi que tot just s’inicia ara evidencia, un cop més, que el canvi climàtic està canviant la recurrència d’aquet tipus d’esdeveniments a la nostra latitud.
