Un estudi realitzat a la praderia de posidònia de Mataró ha posat de manifest que hi ha menys peixos en aquest espai de la costa central catalana. En comparació amb una recerca duta a terme l’any 2001, s’han detectat set espècies menys, el que suposa un total de 14, i s’han observat 153 éssers vius. Entre les absències, sobresurt la de sis representants de la família dels làbrids, uns peixos molt característics dels fons de roca i també de les zones d’herbassars.
El treball ha estat realitzat per Jordi Gispert, periodista, oceanògraf i membre actiu de l’ONG ADDA. La feina compara l’únic cens ictiològic realitzat a l’indret fins al moment, elaborat per Antoni Garcia Rubies i per Jordi Corbera l’any 2001 i publicat al número 10 de la revista de divulgació científica ‘L’Atzavara’. Per minimitzar possibles errors s’ha seguit la mateixa metodologia emprada en aquella ocasió.
Les conclusions refermen, i fins i tot van més enllà, la hipòtesi inicial. Les mides denoten que la majoria dels peixos observats no han arribat encara a l’edat adulta o que en freguen el llindar. Aquest fet, més enllà d’establir la importància de l’alguer com a zona de cria i desenvolupament de juvenils, implica un empobriment de la comunitat per l’escassa capacitat reproductiva. La disminució de mides, d’altra banda, és també un indicador del dany causat per l’activitat humana.
La causa, els humans
L’estudi, que molt probablement pot extrapolar-se a gairebé tots els punts del litoral, també a la costa barcelonina, apunta algunes causes del descens. Per una banda hi ha la pesca furtiva, sobretot de vaixells d’arrossegament i de cèrcol, que treballen a menys de 50 metres de fondària, el límit establert per la llei. L’ancoratge incontrolat d’embarcacions i també altres pressions com el dragatge, les obres costaneres i el mateix escalfament global, són també efectes negatius que contribueixen a la degradació general de l’ecosistema.
La pesca submarina, d’altra banda, hi té també especial presència. Moltes competicions no estan ni tan sols reportades, i la majoria s’efectuen damunt la praderia de posidònia. Les captures concretes d’aquests concursos, en els quals hi ha molts interessos econòmics de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, coincideixen amb espècies de major mida, com els sargs, el llavió, el tord, els corballs o les daurades, que no han estat observades i que cada cop són més difícils de veure.
Així doncs, l’acció antròpica és la principal responsable de la regressió de les comunitats de fanerògames marines, plantes superiors que fan flors i fruits i proporcionen recer, aliment i hàbitat permanent o ocasional, a moltes espècies d’invertebrats i de peixos.
