falciot
Falciot. Autor: pau.artigas (Viquipèdia)

Aquests dies diversos observadors han fet constar a les xarxes socials que ja comencen a marxar els falciots negres de viles i ciutats catalanes. També en el cas de Barcelona o Badalona.

Orenetes i falciots són aus que associem amb el bon temps pel fet d’arribar cap a finals de març o cap al mes d’abril, i acompanyar-nos amb el seu vol i el seu cant durant les setmanes més càlides de l’any. Es tracta d’aus que passen l’hivern molt lluny d’Europa, a l’Àfrica subsahariana, i que cada any realitzen un llarg i perillós viatge migratori.

Creuar el desert del Sàhara: una veritable prova de supervivència per als ocells migradors

Els falciots ja comencen a marxar cap a l’Àfrica

Ens pot resultar estrany que quan tot just arriba el pic de l’estiu els falciots comencin a abandonar el nostre territori. El cert és que la partida dels falciots vers el sud s’inicia a mitjans-finals de juliol o a principis d’agost, tot i que alguns no se’n van fins a finals d’agost.

Els falciots van arribar més tard enguany i se n’han vist menys de l’habitual

El falciot encara és present a Catalunya, aquests dies, però se’n detecten molts menys que a principis de juliol, un fet que ens indica que una part de la població ja ha marxat.

El visor de llistes d’Ornitho.cat permet saber quina és la proporció de detecció (observació per part dels ornitòlegs) de cada espècie d’ocell respecte de l’any anterior i la mitjana de tots els anys d’observacions. El gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie i conèixer, en aquest sentit, quan acostumen a arribar i marxar les espècies migradores de Catalunya.

Evolució de la freqüència d’observació al llarg de l’any. Font: Ornitho.cat

El gràfic permet comprovar que ja van de baixa, ja fa alguns dies que els falciots estan marxant. També que enguany se n’han vist menys que l’any passat (menys observacions), tot i que caldria valorar si el confinament del 2020 podria haver-hi influït, ja que hi havia més persones a casa observant aus per la finestra en zones urbanitzades.

El que sembla més indicatiu, en aquest sentit, és que aquest any se n’han observat menys de l’habitual (un 23 % per sota de la mitjana històrica), que van arribar una mica més tard del normal, i que també ara han començat a marxar una mica més d’hora del que tocaria.

El falciot negre arriba més tard que altres anys a Catalunya i Europa

Com són els falciots?

El falciot negre (“Apus apus”), “vencejo” en castellà, és un ocell estival que vola de forma incansable. De fet, sempre els veiem volant, mai aturats en arbres o en cables elèctrics com fan les orenetes. En realitat, volen gairebé sense parar des que neixen fins que moren, de dia i de nit. Cacen, dormen a l’aire i tan sols paren en cavitats durant l’època reproductiva.

Vistos de lluny semblen de color negre, tot i que no ho són. El plomatge és fosc, certament, però en realitat marró fosc, sense taques. Només en tenen a la gola, que és de color més clar.

Les ales dels falciots són molt llargues i en forma de falç, un tret que els permet volar a molta velocitat i a gran altura, per poder caçar insectes i recórrer llargues distàncies.

De dia solen volar a més altura, per això sembla que no hi siguin. Al capvespre, en canvi, aprofitant la presència d’insectes associada amb la menor insolació i a l’augment de la humitat, poden veure’s volar més avall, a prop dels terrats, tot fent maniobres acrobàtiques de gran precisió.

Convé no confondre’ls amb el ballester, de mida força més gran que el falciot negre i de color pràcticament negre. Té el pit i el ventre i la barbeta de color blanc. El ballester sol marxar força més tard, cap a l’octubre.

Què els passa als falciots si cauen a terra?

El falciot es passa quasi tota la seva existència volant amunt i avall. Si algun exemplar cau a terra perquè topa amb algun element urbà (obstacle) aleshores té greus problemes per tornar a emprendre el vol. Les potes són menudes, adaptades a arrapar-se a les parets, però no a caminar per terra. A més, si cauen, les ales, llargues, toquen a terra i impedeixen que puguin enlairar-se de nou.

Perquè tornin a sortir volant convé agafar l’ocell i llançar-lo a l’aire en un indret sense obstacles, de manera que pugui recuperar-se i marxar volant. Malgrat això, si en trobem algun exemplar a terra, pel motiu que sigui, convé trucar als Agents Rurals (112 o 935 617 000) o bé a algun centre de recuperació de fauna que se’n pugui fer càrrec.

Els falciots, ocells d’alta importància protegits per la llei

Tal com s’especifica al web del Departament de Territori i Sostenibilitat, els falciots són aus urbanes protegides per la llei, així com l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca o el ballester.

Es tracta d’ocells insectívors de gran valor que contribueixen al control de les poblacions d’insectes, com per exemple el mosquit tigre.

Altres ocells protegits que també podem trobar en entorns urbans són la gralla, el xoriguer comú, el falcó pelegrí, l’òliba i el mussol, a banda d’altres aus que puguin estar de pas a la ciutat.

Està totalment prohibit qualsevol tipus d’actuació que pugui perjudicar-los, com la destrucció de nius. En el cas dels falciots, els nius els fan dins d’esquerdes i forats dels edificis o bé aprofiten nius de pardals.