La vegetació de Collserola es troba al límit a causa de la sequera acumulada. Els darrers tres anys han estat els més secs mai mesurats a l’Observatori Fabra, amb poc més de 300 litres per metre quadrat, la meitat de la pluja que tocaria.
Aquest dilluns s’ha iniciat la tala de 200 exemplars de pi afectats per la sequera al Baixador de Vallvidrera, una de les zones on s’han detectat rodals d’arbres morts al Parc Natural de Collserola.
La vegetació seca a causa de la manca d’aigua es fa cada cop més visible arreu.
L’Observatori Fabra monitora el pols de la sequera a Collserola
L’Observatori Fabra de Barcelona se situa en ple Parc de Collserola, al vessant barceloní de la serra de Collserola i a 413 metres sobre el nivell del mar. Les dades meteorològiques recollides ininterrompudament en aquest indret des de fa més de 100 anys (1914) permeten analitzar la gravetat de la sequera i posar-la en context respecte a sequeres precedents.
La precipitació anual mitjana del període de referència 1991-2020 és de 621,5 litres per metre quadrat. Els tres darrers anys han estat els més secs mai mesurats en aquest observatori centenari. Ha plogut la meitat del que tocaria, concretament:
- 2020: 723,5 l/m2
- 2021: 327,6 l/m2 (el tercer any més sec de la sèrie)
- 2022: 307,7 l/m2 (l’any més sec de la sèrie )
- 2023: 309,5 l/m2 (el segon any més sec)
El 2020 va ser un any més plujós de l’habitual a Barcelona. La pluja va ser abundat al gener (borrasca Gloria) i sobretot a l’abril, el més plujós mai mesurat a l’Observatori Fabra (259 litres per metre quadrat). Malgrat aquests registres, convé tenir present que aquell any va suposar també l’inici de la sequera que encara arrosseguem. L’aixeta es va començar a tancar abans de l’estiu i els darrers mesos de l’any ja van ser menys plujosos de l’habitual, sobretot l’octubre.
El gràfic d’anomalia de precipitació mensual de l’Observatori Fabra és altament explícit i evidencia que, tret d’alguns mesos puntuals, des de l’estiu del 2020 plou per sota la mitjana a Barcelona.
La vegetació de Collserola probablement va començar a notar clarament els efectes d’aquesta disminució de la precipitació habitual uns mesos més tard, a partir de la primavera del 2021, ara fa tres anys. Això ho mostra el gràfic de precipitació acumulada els 365 dies anteriors, és a dir, la pluja que ha caigut entre un dia en concret i els 365 dies precedents. Es tracta d’una finestra mòbil d’un any. Si el valor obtingut supera la precipitació mitjana climàtica (621 litres) ens trobem en un context humit, si per contra s’emplaça per sota aleshores ens trobem en un període sec.
Tal com es pot comprovar, la darrera vegada que la precipitació va ser igual a 621 litres per metre quadrat va ser el 12 d’abril del 2021. Des de finals d’abril d’aquell any s’ha mantingut gairebé sempre per sota els 450 litres per metre quadrat, en alguns moments fins i tot per sota els 300 litres. El moment més baix va ser entre el 28 d’abril del 2022 i el 27 d’abril del 2023, amb un valor de només 216,5 litres per metre quadrat. Actualment es mou poc per sobre els 300 litres per metre quadrat.
Els registres de precipitació de la sequera que estem vivint actualment a Collserola i Barcelona no es mesuraven des de finals del segle XIX. Caldria recular 145 anys, fins al 1878, per trobar una situació comparable a la que estem vivint. La sequera de principis del segle XIX, però, va deixar encara dades més extremes pel que fa a la sequera ja que entre el maig del 1816 i l’abril del 1817 es van recollir només 159 litres per metre quadrat.
L’índex de precipitació estàndard
L’índex de precipitació estàndard (IPE) del Servei Meteorològic de Catalunya permet fer l’avaluació de l’excés o dèficit de precipitació en un territori mitjançant diverses escales temporals. Els intervals curts (escales o finestres inferiors a nou mesos) són útils per estimar la humitat del sòl superficial, per tant donen informació de la disponibilitat d’aigua de boscos i sembrats.
Els boscos del litoral i el prelitoral centrals i de les comarques gironines eren dels més perjudicats per la sequera acumulada a finals de gener del 2024, tal com es pot comprovar al mapa inferior esquerre. La sequera, fixant-nos en aquesta finestra de nou mesos, es podia qualificar d’excepcional (colors vermells).
Els intervals llargs de l’índex de precipitació estàndard (finestra de 36 mesos) aporten informació sobre l’estat de les reserves d’aigua i dels aqüífers. Segons el mapa superior dret, la sequera es qualifica també d’excepcional a l’entorn del litoral i prelitoral centrals, a molts sectors de l’interior i també a les comarques del nord-est del país.
La sequera és molt greu, excepcional, a Collserola.
