L’observatori meteorològic més mediàtic i referent de Barcelona, situat a la serra de Collserola, ha celebrat aquest abril els 117 anys. L’Observatori Fabra pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que s’encarrega del funcionament i manteniment de l’edifici, a més de diferents observadors, els quals s’encarreguen de la presa de dades meteorològiques. L’observatori treballa en tres àmbits concrets: la meteorologia, l’astronomia i la sismologia.

Història de l’observatori

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1894 va elaborar un projecte d’un nou observatori astronòmic situat al Tibidabo, que substituiria l’antic edifici de la rambla, on, a l’àtic, hi havia instal·lada la instrumentació meteorològica. Però no va ser fins al 1901 quan el marquès d’Alella, Camil Fabra, exalcalde de la ciutat de Barcelona, va aconseguir fer realitat aquest projecte, que es va inaugurar el 7 d’abril del 1904. Primerament es va anomenar Observatori del Tibidabo, però aviat es va canviar el nom pel d’Observatori Fabra, donant menció al marquès d’Alella. Comas i Solà va ser el director de l’observatori durant els primers anys, fins que el 1912 va passar a càrrec del mediàtic Eduard Fontserè -fundador del primer Servei Meteorològic de Catalunya, el 1921-. Fins a la Guerra Civil, l’observatori va estar sota el període amb més rellevància científica fins al moment.

Les observacions meteorològiques diàries no es van iniciar fins a principis del 1914, però consten d’una sèrie ininterrompuda des de llavors i fins avui. Pel que fa a l’astronomia, cal destacar els estudis fets sobre Mart, el descobriment d’11 planetes menors, d’un cometa -32P- i l’estudi d’estrelles dobles. A partir dels anys 40, l’activitat científica es va veure reduïda per la manca de pressupost, cosa que va deixar obsolets els instruments de l’observatori per a la recerca de primer nivell.

Què fa l’observatori actualment?

El 4 de març del 2014 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric, pel govern de la Generalitat de Catalunya. Actualment, després de diverses reformes estructurals, centra l’activitat de recerca astronòmica en l’observació i participació en programes internacionals d’estudi i seguiment d’asteroides i cometes. També recull dades meteorològiques, sísmiques i de control de qualitat de l’aire amb aparells que s’han anat renovant amb el temps. Al llarg d’aquests darrers anys, l’observatori ha recuperat el paper de centre divulgador d’astronomia, amb visites, sopars i xerrades, aprofitant la doble vessant de centre astronòmic en actiu i museu d’història de l’astronomia.

Sèrie climàtica referent a tot el país

Els més de 100 anys de dades meteorològiques converteixen a l’Observatori Fabra, juntament amb l’Observatori de l’Ebre, en un clar referent a tot el país per duu a terme estudis climàtics i entreveure tendències futures sobre el canvi climàtic.