Fa dies que els models meteorològics anuncien la possibilitat que la borrasca Blas adquireixi certes característiques tropicals en algun moment, i que es converteixi en un minihuracà mediterrani o medicà.
Malgrat que hi ha molta incertesa, i que els mapes s’han fet una mica enrere respecte d’ahir, alguns models encara indiquen que, efectivament, es podria transformar, durant unes hores, en un minuhuracà. Això podria passar, ara per ara, entre dijous i divendres, moment en el qual el nucli es podria emplaçar al voltant de les illes Balears.
Més enllà hi ha molta incertesa, ja que la trajectòria d’aquesta borrasca, totalment desvinculada del patró de circulació general, és molt erràtica. Caldrà anar-ne seguint dia a dia el moviment i l’evolució de les seves característiques.
Què és un medicà o minihuracà mediterrani?
Segons l’Agència Estatal de Meteorologia aquest terme (“medicane” en castellà) fa referència als ciclons mediterranis que presenten característiques tropicals. Per bé que la seva definició encara és objecte de debat, es tracta de borrasques marítimes molt intenses i acompanyades de vent fort. Són de dimensions petites, simètriques i amb un nucli càlid profund. Es caracteritzen per franges de núvols que s’organitzen en espiral, al voltant d’un ull central lliure de nuvolositat.
Els medicans es formen generalment en una zona on hi ha una borrasca freda en altura (aire fred en altura), amb poca cisalla vertical (diferència en la velocitat del vent i en la seva direcció entre dos punts situats a diferent altura) i, sovint, damunt d’una zona de baixes pressions en superfície (borrasca en superfície).
Si la borrasca Blas acaba esdevenint o no un minihuracà mediterrani ho sabrem probablement demà.
Com hem dit abans, es tracta d’un centre d’acció que va deslligat de la circulació general atmosfèrica i que, en principi, afectaria bàsicament les illes Balears. Tot i això, cal seguir-ho amb atenció.
La borrasca Blas afectarà Catalunya
La borrasca Blas és notícia des de finals de la setmana passada al Mediterrani occidental. Les afectacions previstes a Catalunya podrien variar si es convertís en un minihuracà. Sobretot perquè mostraria major activitat pel que fa a vent i temporal de mar.
Els mapes del temps anuncien ara per ara que el Blas anirà reculant, viatjant cap a l’oest, al llarg de les pròximes hores, i acabarà afectant de manera força directa Barcelona. Ho farà en forma d’un temporal de mar intens acompanyat de fortes ratxes de vent. La pluja també podrà caure a estones, però no serà el fenomen més remarcable. L’episodi s’allargarà des de la tarda de dimarts fins passat el migdia de dijous.
Què és un huracà?
De minihuracans mediterranis ja fa alguns anys que se’n van observant a l’entorn mediterrani. Aquest tipus de ciclons, de mida modesta, poden tenir vida durant diversos dies, tot i que les característiques tropicals poden durar només unes poques hores. El huracans pròpiament dits, en canvi, acostumen a ser molt més grans, destructius i de llarga durada.
El físic, meteoròleg i actualment director del Servei Meteorològic de Catalunya va explicar a ‘El matí de Barcelona’ (setembre del 2017) que un huracà és un fenomen complex però que en el fons no deixa de ser una zona de baixes pressions.
Es tracta d’una màquina tèrmica causada per una diferència vertical de temperatura. Es forma en zones on hi ha aire calent i molt humit, és a dir, damunt del mar en latituds baixes pròximes a l’equador. Funciona a partir d’una pertorbació preexistent, que forma tempestes i que comença a organitzar-se. Aquesta màquina tèrmica entra en una situació de desequilibri —genera forts corrents verticals i horitzontals— fins que arriba un moment que la velocitat és tan gran que disminueix molt la pressió al seu centre i es forma l’ull de l’huracà.
Hi pot haver huracans al Mediterrani?
Vilaclara va explicar que els huracans necessiten tres ingredients bàsics per tal que es puguin formar, dos dels quals gairebé es compleixen al Mediterrani, però no el darrer:
- El primer és tenir temperatures al mar molt altes, de 26 o 27 graus. Malgrat que certament s’arriba sovint a aquest llindar al Mediterrani, no passa ni de forma extensa ni amb un gruix destacable pel que fa a la capa d’aigua. L’expert ha matisat, però, que podria ser que en un futur s’assolissin de manera més general i extensa aquestes temperatures.
- El segon requisit és una extensió de mar molt àmplia per tal que aquests sistemes es puguin organitzar. El Mediterrani té una superfície una mica justa, malgrat que es poden formar depressions amb components tropicals en algunes zones concretes (medicans), tot i que sempre han tingut una intensitat menor que els huracans.
- El tercer ingredient (que és el que no tenim al Mediterrani ni el tindrem en el futur, cosa que fa molt difícil que es formi un huracà) és que hi hagi poca variació del vent en l’altura, poca cisalla, un fet que afavoreix que es puguin formar aquestes grans estructures rotatòries associades als huracans i que giren en un gruix molt gran de l’atmosfera. Això passa a mesura que ens acostem a l’equador. En canvi, a la nostra latitud tenim molta cisalla vertical, és a dir, que la direcció del vent canvia molt amb l’altura.
El no compliment del tercer requisit és el que evita especialment la presència d’huracans a la conca mediterrània.
