A mitjans de la primavera del 2020 es va tancar l’aixeta de la pluja. Des de llavors, han estat comptats els mesos en què ha plogut més del compte. En el període que va des del maig del 2020 fins al juny del 2022, a l’Observatori Fabra, en 25 de 28 mesos ha plogut menys del que marca la mitjana i, en 15, la quantitat de precipitació acumulada ha estat inferior a la meitat del que tocaria.
L’any passat va acabar sent el més eixut de la sèrie del Fabra, amb 108 anys de dades. Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, per trobar un any tan sec com el 2021 a Barcelona caldria recular fins al 1835. Aleshores es van acumular 295 l/m2. Aquesta situació tan perllongada ha fet que ens trobem al bell mig d’una de les sequeres més intenses dels últims dos segles.
Evolució de la pluja recollida en un any
Per fer el seguiment de la sequera a Barcelona, hem generat una gràfica en què es pot veure la precipitació que s’ha acumulat (en litres per metre quadrat) en els 365 dies anteriors a la data corresponent. Des del 12 d’abril del 2021 no s’ha anotat cap període amb un registre igual o superior a la mitjana climàtica, que és de 625 l/m2. A finals de febrer es va registrar el període més eixut d’aquesta sequera i de tota la sèrie de l’Observatori Fabra.
Les diverses borrasques que van afectar la península Ibèrica al llarg de la primavera van portar molts núvols i algunes precipitacions, però no van ser prou per a apaivagar de manera clara la sequera. A més, la majoria dels ruixats i les tempestes de l’estiu han passat de llarg de Barcelona, tot i haver afectat amb ganes algunes poblacions properes (per exemple, a Caldes de Montbui aquest agost s’han recollit més de 100 l/m2).
Encara no ha plogut prou per superar la barrera dels 400 l/m2 en 365 dies (que no s’hi arriba des del 6 de juny del 2021) i, encara menys, per revertir del tot la situació. Cal destacar que fins ara, el màxim nombre de jornades consecutives amb una precipitació anual inferior als 400 l/m2 de la sèrie del Fabra era de 142 (entre el 26 de gener del 1953 i el 17 de juny del 1953). Tot i això, aquest rècord també s’ha trencat, i és que actualment la ratxa ja arriba als 441 dies.
Des que va començar el mes de maig sembla que s’hagi tornat a tancar l’aixeta. Per tant, la sequera continua. Com que venim de tan avall, cal molta pluja per arribar a recuperar la normalitat. Els xàfecs d’aquest agost hi estan ajudant una mica, però no està sent prou.
- Darrera dada (del 22 d’agost del 2021 al 21 d’agost del 2022): 373,4 l/m2
- Mínim de la sequera (del 25 de febrer del 2021 al 24 de febrer del 2022): 288,9 l/m2
Aquesta gràfica l’anirem actualitzant cada setmana. Així, podrem anar seguint com evoluciona la sequera.
Si en comptes d’agafar les dades diàries es fa una anàlisi semblant amb les dades mensuals, el resultat és força semblant. Entre els mesos de març del 2021 i febrer del 2022 es van recollir 289,4 l/m2, que és el registre més baix de l’episodi i del conjunt de la sèrie del Fabra.
Ratxa seca de gairebé dos mesos a l’Observatori Fabra
Durant els darrers mesos hi ha hagut llargs períodes sense pluja destacable. La durada màxima de la ratxa seca va arribar a superar els 50 dies a gairebé tots els punts de la ciutat. En el cas concret de l’Observatori Fabra, va assolir els 54 dies (va començar l’11 de gener i va acabar el dia 5 de març). Es tracta de la ratxa seca més llarga d’aquesta sequera, per sobre de la que hi va haver entre el 24 de juny i el 30 de juliol de l’any passat (37 dies).
Pel que fa a la resta de Catalunya, hi ha zones on la situació va arribar a ser encara més extrema, abans no es trenqués la ratxa seca amb la pluja de l’inici de la primavera. A punts del Tarragonès, de l’Alt Camp o de l’Anoia la durada màxima va arribar a superar els 100 dies. És el cas, per exemple, de la Llacuna (l’Anoia), on des del 26 de novembre no havia arribat a caure més d’1 l/m2.
Les sequeres del passat
Al llarg del segle XXI hi ha hagut diversos períodes de sequera. De fet, aquesta mena d’episodis, que poden durar des d’uns quants mesos fins a diversos anys, són típics del clima mediterrani i s’alternen amb anys o períodes molt plujosos, com el 2018. Destaca, per exemple, la sequera del 2015-2016, quan hi va haver la ratxa seca més llarga registrada a l’Observatori Fabra (95 dies, entre el 4 de novembre del 2015 i el 6 de febrer del 2016).
De totes maneres, la més sonada va ser la del 2005 al 2008. Tot i que a Barcelona no va ser excepcional, a les capçaleres dels principals rius la manca de pluja i de neu va fer davallar el volum d’aigua emmagatzemada als embassaments del sistema Ter-Llobregat fins a voltar el 20 % de capacitat, fet que va provocar que s’haguessin de prendre mesures com la restricció i els talls en alguns usos de l’aigua. Fins i tot, el maig del 2008 es va arribar a portar aigua potable en vaixell a Barcelona.
Ara bé, si consultem la sèrie de precipitació de Barcelona que es va reconstruir i digitalitzar fruit d’un treball conjunt entre el Servei Meteorològic de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, hi trobarem alguns antecedents encara més extrems. La sequera més greu de la qual es tenen dades observacionals és de principis del segle XIX. Entre el 1812 i el 1818 es van encadenar anys de molt poca pluja. Tant és així que el 1817 va ser conegut com “l’any de la fam“, ja que l’escassedat d’aigua va passar factura a l’agricultura. Es van recollir 216 l/m2, el valor més baix mai registrat.
La precipitació mitjana d’aquells set anys es va situar als 379 l/m2, molt per sota de la mitjana climàtica actual. Del conjunt de la sèrie, els set anys amb una precipitació acumulada inferior als 300 l/m2 es van registrar entre el 1792 i el 1835. Des de llavors, no s’ha baixat mai més per sota d’aquest llindar.
