Les inundacions, siguin urbanes o fluvials, són un fenomen hidrològic ben lligat al clima mediterrani. Cada any algun racó o altre de Catalunya n’acaba patint les conseqüències. Barcelona no n’és l’excepció i és el municipi català amb més inundacions des del 1900.
El Grup GAMA (Universitat de Barcelona), liderat per la catedràtica de Física de l’Atmosfera Carme Llasat, ha publicat un portal, Àgora, en el qual hi ha multitud d’eines i continguts relacionats amb les inundacions a Catalunya. Un dels interactius més interessants és un visor en el qual es poden consultar els episodis d’inundació que hi ha hagut entre els anys 1900 i 2020, municipi per municipi.
113 episodis d’inundació a Barcelona des del 1900
Barcelona és el municipi català amb més inundacions registrades des de l’any 1900, segons dades del Grup GAMA.
Així ho podem veure al mapa adjunt, on es pot veure del nombre d’episodis d’inundació per municipi, en una mapa elaborat per Llasat, M.C., M. Llasat-Botija, E. Pardo, L. Esbrí, gràcies al projecte AGORA (ACA210/18/00009) i amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua. Universitat de Barcelona (FA/250904-48/0922).
La raó no és que plogui més o d’una manera més intensa que a la resta de Catalunya. El fet que sigui una ciutat amb una elevada densitat de població, que bona part del terme municipal estigui urbanitzat i la morfologia del terreny, amb diverses rieres que la travessen, fan que quan hi ha precipitacions intenses es puguin produir inundacions. Tot i això, els dipòsits pluvials que s’han anat construint durant les darreres dècades han minimitzat els seus efectes.
Barcelona destaca de manera clara respecte de la resta de municipis. Tot i això, també ressalten altres capitals de comarca o poblacions amb algun curs fluvial conflictiu, com la riera d’Arenys. Aquest és el rànquing dels cinc municipis amb més episodis d’inundació entre 1900 i 2020:
- Barcelona (113)
- Mataró (73)
- Arenys de Mar (68)
- Girona (54)
- Tarragona (62)
La franja costanera, la zona més afectada
De fet, al mapa ressalta de manera molt evident bona part de la façana costanera. No hi ha ni un sol municipi d’aquesta zona que s’hagi salvat de patir inundacions al llarg del període d’estudi. Sens dubte, el fet que hi hagi nombrosos cursos fluvials que travessen nuclis habitats i la pressió urbanística que va augmentar considerablement durant el segle passat són alguns dels factors clau que ho expliquen.
L’exemple més clar és el Maresme. Si passegeu per la platja d’aquesta comarca, cada pocs centenars de metres travessareu una riera. Aquests cursos fluvials, que majoritàriament s’han urbanitzat i integrat a la trama urbana, tenen un fort pendent, de manera que en episodis de pluja intensa l’aigua sol baixar-hi amb molta força. A més, la població ha augmentat notablement (i, per tant, també la superfície urbanitzada): mentre que l’any 1900 hi havia al voltant de 71.000 habitants, actualment hi viuen prop de 455.000 persones. Tot plegat es converteix en un còctel ideal per a fer del Maresme la comarca amb més episodis d’inundació (159), seguida del Barcelonès.
1171 morts per inundacions a Catalunya
Una de les dades que més colpeixen és la quantitat de persones que han perdut la vida a Catalunya per les inundacions. En els 229 episodis registrats en 121 anys que consten a la base de dades feta pública pel grup GAMA, han mort 1171 persones.
Val a dir, però, que una part molt important d’aquestes víctimes mortals corresponen a l’aiguat del Vallès del 25 de setembre de 1962. Si prenem el període 1980-2020, les dades esfereeixen, però no de la mateixa manera. En aquests darrers 41 anys hi ha hagut 184 episodis d’inundació, amb 119 morts.
