La segona meitat de setembre és època d’aiguats. Ara fa uns dies vam explicar que era l’efemèride de “la tempesta del segle” de Barcelona, que el 21 de setembre del 1995 va deixar una víctima mortal i inundacions a molts punts de la ciutat. Ara bé, si ens remuntem uns anys més enrere trobarem un episodi catastròfic que va afectar de ple el Vallès i, de retruc, Barcelona.

Fa 27 anys de “la tempesta del segle” a Barcelona
El 21 de setembre del 1995, per sorpresa, un fort aiguat va descarregar amb ràbia sobre Barcelona i va causar la mort d’una persona

Aquest diumenge es commemoraran els 60 anys d’uns aiguats que van passar a la història negra de Catalunya per l’elevadíssim nombre de víctimes mortals que van produir. Els més de 200 l/m2 que es van acumular en poques hores el 25 de setembre del 1962 a les capçaleres de les principals rieres del Vallès Occidental en van provocar la crescuda sobtada, es van endur tot allò que es trobava pel camí. Barcelona també va rebre, pel desbordament del riu Besòs.

Sense cap gran pertorbació

Contràriament al que a molts els podria semblar, la situació meteorològica no estava dominada per cap gran pertorbació. A nivells mitjans i alts hi havia un solc situat a l’oest de la península Ibèrica, ja a l’Atlàntic. Catalunya es trobava a la seva part davantera, amb un flux de vent de component sud en altura.

A nivells baixos, en canvi, hi havia una petita depressió centrada al sud del País Valencià, que s’encarregava d’impulsar vent de xaloc cap a Catalunya. Aquest vent, del sud-est, arribava carregat d’humitat a la façana costanera i al prelitoral. Tot plegat va contribuir a fer créixer nuvolades potents, que van desencadenar els aiguats.

Fins a 250 l/m2 al prelitoral en tres hores

La pluja ja havia visitat sense estridències bona part del territori el dia 25 de setembre, però a mitja tarda es va organitzar un conglomerat de tempestes que, entre el vespre i la primera part de la nit, va desencadenar un dels aiguats més importants registrats a Catalunya. Durant quatre hores, entre les 19.30 i les 23.30 h, la pluja va caure amb insistència i molta intensitat al Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Barcelonès.

El pluviògraf d’intensitats Jardí de l’observatori meteorològic de Sabadell va arribar a registrar una intensitat màxima poc per sobre dels 6 mm per minut. De fet, en tan sols 44 minuts van arribar a caure 95 l/m2 a la cocapital vallesana.

Pel que fa a l’acumulació total de precipitació, l’epicentre va ser Martorelles. Tot i això, hi va haver registres de més de 200 l/m2 a força poblacions i es van superar els 100 l/m2 de manera força general, també a punts de Barcelona. Aquests són els cinc observatoris que van encapçalar la llista, segons el Servei Meteorològic de Catalunya:

  • 250 l/m2 a Martorelles
  • 240 l/m2 a Corbera de Llobregat
  • 223 l/m2 a Terrassa
  • 218 l/m2 a Alella
  • 217 l/m2 a Abrera
Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Una tragèdia al Vallès: 815 persones mortes o desaparegudes

Segons un article publicat l’any 2018 a la revista ‘Journal of Hydrology‘ fet pels catedràtics Javier Martín-Vide i Carme Llasat, en aquests aiguats van perdre la vida 441 persones, i 374 van desaparèixer. A més, hi va haver 213 ferits.

Sens dubte, les conseqüències van ser catastròfiques. Tant pels danys personals com també pels materials. Moltes persones que havien arribat feia poc temps a Barcelona i l’entorn metropolità des de la resta de l’estat s’havien instal·lat com bonament podien en zones perifèriques de moltes ciutats, de vegades en zones inundables. I força famílies es van quedar sense casa (més de 4.000 persones) perquè la força de l’aigua se les va endur o les va malmetre considerablement. A més, molta gent va perdre la feina en patir greus danys les fàbriques on treballaven. La majoria dels danys materials (el 90 %) es van concentrar en tres poblacions: Sabadell, Terrassa i Rubí.

A Barcelona, el sector del Besòs, el més afectat

A Barcelona la pluja va ser molt abundant, sobretot a Collserola i al cantó del Besòs. Precisament, a la zona propera al riu es van arribar a acumular 110 l/m2, mentre que a l’Observatori Fabra la quantitat de pluja recollida va arribar als 87 l/m2.

Segons els càlculs de l’investigador i docent de la UAB David Saurí, el cabal màxim del riu Besòs al tram final del seu curs fluvial va arribar als 5000 m3/s. Cal tenir en compte que el cabal mitjà del riu se situa entorn dels 3 m3/s. La força de l’aigua es va endur el pont de la línia de tren del Maresme, que hi havia entre les estacions actuals del Clot i de Sant Adrià de Besòs.

Font: Servei Meteorològic de Catalunya