Barcelona és el lloc escollit per l’European Forest Institute per a la seva conferència anual, l’octubre del 2022
. La Ciutat Comtal competia amb Madrid, Sòria i Navi Sad (Sèrbia) i s’ha imposat amb la candidatura que ha liderat l’AMB, l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
La decisió es va prendre dimarts, amb més de 130 organitzacions de 40 països diferents. Des del 2014, les European Forest Cities han estat Bilbao, Sant Petersburg, Viena, Oslo, Aberdeen, Bonn i el 2021 serà Praga.
Es preveu la celebració, durant tot el 2022, d’activitats que permetin el debat sobre l’impacte de la bioeconomia circular en entorn urbans i definir el concepte de biociutats.
La metròpolis Barcelona, capital de les biociutats
La candidatura guanyadora ha fet èmfasi als programes que s’han desenvolupat sobre la promoció de la biodiversitat a l’àrea metropolitana, incloent-hi la participació ciutadana, la lluita contra el canvi climàtic, la renaturalització de l’espai públic i l’ús de solucions basades en la natura i, específicament, en el desenvolupament de projectes innovadors de construcció amb fusta.
La candidatura inclou una proposta de programa educatiu sobre boscos i biociutats als centres educatius de l’àrea metropolitana de Barcelona, projectes per a la reforestació del planeta, la silvicultura intel·ligent dels boscos i la promoció de la biodiversitat, el desenvolupament d’un festival de cinema i ecologia, un concurs internacional de dissenyadors per desenvolupar productes relacionats amb les biociutats, la presentació i visita d’edificis emblemàtics construïts amb fusta i el desenvolupament d’un seminari durant l’Smart City Congress.
La conferència principal es desenvoluparà durant el mes d’octubre del 2022 en diversos emplaçaments de l’àrea metropolitana, com ara l’Hospital de Sant Pau i Valldaura Labs de l’IAAC, al Parc de Collserola.
Gairebé el 40 % de l’AMB són espais protegits
Fins a 636 km2 de l’àrea metropolitana de Barcelona són espais protegits, inclosos el Parc Natural de la Serra de Collserola, la serralada Litoral o el Parc Natural del Garraf.
La proposta compta amb el suport del Parc Natural de la Serra de Collserola, Barcelona Global, l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Forestals de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya, l’Institut Tecnològic de la Construcció de Catalunya, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fira de Barcelona, la Fundació Catalunya La Pedrera, l’Hospital de Sant Pau, el Cercle d’Infraestructures i l’Estudi Ramon Folch.
