L’aturada massiva i pràcticament mundial de l’activitat econòmica arran de la crisi sanitària de la covid-19 i del confinament ha fet que la primera meitat del 2020 s’enregistrés una davallada de les emissions de CO2 sense precedents. Aquestes xifres ni durant la crisi financera del 2008, ni la crisi del petroli del 1979 ni durant la Segona Guerra Mundial es van assolir.
A principis d’abril, poques setmanes després de l’inici del confinament, molts estudis ja apuntaven que l’aturada causaria una baixada marcada de les emissions de CO2 arreu del planeta. Ara, la publicació de noves dades sobre aquesta davallada han manifestat que durant aquest període es va emetre un 8,8 % menys de diòxid de carboni que durant el mateix període del 2019.
L’ús i la recopilació de les dades gairebé a temps real són el que han permès als científics extreure’n unes conclusions de manera molt ràpida i eficaç. De fet, podien seguir dia a dia l’evolució de la davallada de les emissions, en què destaquen algunes dates de l’abril amb una disminució d’un 16,9 % de CO2. L’estudi, publicat a ‘Nature Communications’, ressalta com aquests diversos brots van donar com a resultat una caiguda de les emissions que tan sols es poden observar en moments puntuals com el dia de Nadal o el Festival de la Primavera de la Xina.
El transport, el sector que més va caure
Les mesures de treball des de casa van afavorir que les emissions de CO2 relacionades amb el transport caiguessin un 40 % a tot el món, una dada que contrasta amb els sectors de l’energia i la indústria, que van suposar una reducció del 22 i del 17 % respectivament, de la mateixa manera que els sectors de l’aviació i del transport marítim. Fins i tot, el sector residencial va experimentar una petita caiguda de les emissions d’un 3 %, afavorit en gran part per un hivern anormalment càlid a l’hemisferi nord i amb la disminució del consum de calefacció.
Tot i això, tan bon punt es van aixecar les restriccions, la majoria de les economies van reprendre els nivells habituals d’emissions de CO2. Fins i tot si es mantinguessin els nivells històricament baixos, aquesta caiguda no seria suficientment rellevant en la concentració de CO2 a llarg termini a l’atmosfera.
Per tant, segons els investigadors, cal una estratègia vàlida per estabilitzar el clima a través d’una reforma completa en el sector de la indústria i del comerç. Davant aquest nou repte són necessaris canvis estructurals i transformadors en el nostre sistema de producció i de consum d’energia. El comportament individual és molt important, però el que realment es necessita és centrar els esforços a reduir la intensitat de carboni de la nostra economia global.
