Les imatges d’aquest núvol tan interessant han estat immortalitzades per diversos observadors des del pla de Barcelona, però sobretot des de Collserola. L’Alfons Puertas, el meteoròleg de l’Observatori Fabra, ha pogut realitzar-ne fotografies i vídeos realment espectaculars.
Convé recordar que, malgrat l’aspecte apocalíptic d’aquest tipus de núvol, en si no sol deixar precipitacions o bé són febles.
Malgrat això, sí que pot precedir l’arribada d’una tempesta activa o d’un episodi de precipitació més rellevant o bé aparèixer justament després. El contrast de masses d’aire sol afavorir-ne la presència.
“Asperitas”, un terme incorporat fa pocs anys a l’Atles internacional de núvols
L’útima edició de l’Atles internacional de núvols, publicat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), de l’any 2017, va incorporar diverses categories noves de núvols. Per exemple, “volutus”, descrita com a espècie nova i que fa referència a uns núvols situats a poca altura en forma de corró (“roll clouds” en anglès). També va incorporar el terme “asperitas”, el qual fa referència a un tipus de núvol que recorda la superfície rugosa del mar vista des de sota. No es tracta d’una espècie nova de núvol, sinó d’una característica complementària d’un núvol.
Els “asperitas” s’observen sobretot en núvols dels gèneres altocúmuls o els estratocúmuls, núvols que poden aparèixer en diverses situacions meteorològiques però que també es poden presentar, o formar secundàriament, al voltant dels núvols de tempesta, tal com ha passat aquest divendres a Barcelona i rodalia.
Com es classifiquen els núvols?
La classificació actual dels núvols proposada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) segueix la que ja va establir a principis del segle XIX un farmacèutic anglès, Luke Howard. Aquesta es basava, d’una forma semblant a la que Linné havia establert per als animals, en gèneres, espècies i varietats.
Actualment són 10 els gèneres de núvols i diverses les espècies, les quals es defineixen en funció de la forma o silueta dels núvols. Les varietats es descriuen en funció de la posició dels núvols al cel o de la transparència.
A més del gènere, l’espècie i la varietat, la descripció ideal d’un núvol necessita també l’afegitó d’un mot que descrigui alguna característica complementària o núvol annex en cas que en presenti. El terme “asperitas” és, doncs, un tret complementari.
Recull d’altres “asperitas” barcelonins
Recollim, a continuació, algunes de les imatges d’aquestes formacions nuvoloses que han estat compartides a les xarxes socials en altres ocasions. El 29 de maig o el 3 d’agost de l’any passat, per exemple, també se’n van poder veure a Barcelona:
Tormenta con formaciones #asperitas sobre #Barcelona @monicalopez_tve @btveltemps @AEMET_Cat pic.twitter.com/HBql26GOKX
— Jaume Vindel (@JaumeVindel) May 29, 2020
Preparant-se la tempesta en #Fase1 #regiometropolitana #barcelona #Catalunya pic.twitter.com/JHnxqltgUY
— Santi #Llibertat (@STRocagine) May 29, 2020
Arriba la tempesta. Mamatocumuls. 19:00 .Barcelona. @eltempsTV3 @btveltemps @ElTempsCAT @meteocat @ARAmeteo @meteorac1 @MeteoMauri @AlfredRPico @TomasMolinaB @gemmapuigf @btvnoticies #FemXarxa @eliseuvilaclara pic.twitter.com/1v8pR9dVJh
— Arnau Cabeza Garrido (@arnaucabeza) May 29, 2020
#Tempesta 😍 @btveltemps @meteocat pic.twitter.com/49tvviTbFK
— 프랑크 (@FranJJR87) May 29, 2020
Quin nom te aquest núvols de forma extraña? @btveltemps pic.twitter.com/KiCAwp3VhO
— Meteo-9barris-Roquetes (@david9barris) May 29, 2020
Aquí teniu un binic time-lapse!@btveltemps pic.twitter.com/C0Nm742UPh
— Dani *X (@Dani___25) May 29, 2020