Un estudi liderat per la Universitat de Montpeller, amb participació d’investigadors catalans del CREAF i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), ha revelat que l’extensió dels monocultius intensius és la principal responsable del descens de les poblacions d’ocells que ha sofert Europa els darrers 40 anys. L’article ha estat publicat a la revista ‘PNAS’.
La població d’ocells de les zones agrícoles ha caigut gairebé un 60 % en 40 anys
L’estudi ha analitzat 170 espècies d’ocells comuns observats a més de 20.000 llocs de 28 països europeus durant 37 anys. Els resultats de la recerca han estat realment preocupants, doncs s’ha observat que les poblacions d’ocells s’han reduït un 25 % de mitjana els darrers 40 anys. La dada més impactant és la que fa referència a les espècies d’ocells propis de terrenys agrícoles, les poblacions dels quals es calcula que han disminuït quasi un 60 %.
La disminució ha estat diferent en funció de les pràctiques agrícoles de cada país:
- Les regions de l’oest d’Europa són les més afectades. Hi tenen a veure el predomini de parcel·les de conreu grans, i l’ús intensiu de pesticides.
- Als països de l’est d’Europa l’afectació és menys marcada.
- A la conca mediterrània, el relleu característic del terreny ha permès mantenir, si més no en determinades zones, un paisatge agrícola en mosaic, amb marges vegetals i de pedra, i conreus combinats amb hàbitats naturals. Això n’ha permès esmorteir la pèrdua d’ocells, segons explica Sergi Herrando, coautor del llibre.
Per què els pesticides o la manca de diversitat afecten els ocells?
La intensificació de l’agricultura ha anat acompanyada d’un increment d’ús de fertilitzants i pesticides, productes que eliminen els insectes i altres invertebrats del sòl, aliment essencial de molts ocells.
En l’època de cria els pollets necessiten ingerir molta proteïna”
A més, aquests productes químics, també contaminen les llavors. Si els ocells les ingereixen, aleshores les substàncies tòxiques es van acumulant al seu organisme fins que els acaben provocant la mort.
A banda, els monocultius agrícoles generen paisatges homogenis en els quals desapareix la diversitat de vegetació, un fet que implica que els ocells no puguin nodrir-se de plantes ni fruits variats, o buscar refugi. Els autors alerten que això no només afecta els ocells típics dels conreus com l’alosa o la verderola, sinó també la majoria d’ocells comuns que van als conreus per alimentar-se, com les orenetes o les tórtores.
Els efectes perjudicials de la presència de grans cultius i l’ús de fertilitzants i pesticides s’estenen a tot Europa. És necessari accelerar la regulació de les pràctiques agrícoles i implementar models sostenibles”
El pes del canvi climàtic o la urbanització en la disminució dels ocells
L’estudi també ha analitzat el pes que tenen el canvi climàtic, la urbanització i els canvis de paisatge forestal en el declivi de les espècies.
Els resultats apunten al canvi climàtic com a segona causa del descens, per darrere de la intensificació agrícola, ja que l’augment de temperatura ha suposat les darreres dècades una pèrdua del 40 % dels ocells propis d’ambients freds, i un 18 % dels d’hàbitats càlids.
La urbanització se situa com a tercer factor en la disminució de les poblacions d’ocells, ja que cada vegada hi ha menys zones verdes i més edificació a les ciutats, on les poblacions d’ocells urbans han disminuït un 28 %. Els ocells de bosc han minvat un 18 %, una data que contrasta amb l’augment de la superfície forestal a Europa durant els darrers anys. Segons els autors, això s’explica perquè els boscos tenen menys qualitat, han perdut arbres centenaris i la fauna i flora s’ha simplificat.
Les pressions humanes han provocat en conjunt un declivi del 25 % els ocells a Europa. Per frenar el descens calen canvis transformadors a les societats europees. Nous pactes polítics com la llei de restauració europea que s’està negociant al Parlament Europeu per ajudar a empènyer-los”
