Des de sempre s’havia considerat que els núvols tenien un origen natural. El cert, però, és que des de la revolució industrial s’han usat combustibles fòssils a gran escala, amb la consegüent alliberació de vapor d’aigua i altres gasos relacionats amb les activitats humanes.
Tot això ha implicat alteracions de les condicions atmosfèriques, les quals en determinades ocasions poden arribar a formar núvols. Es parla, en aquests casos, de núvols d’origen antròpic o antroponúvols.
Com es formen els núvols antròpics?
Per tal que es puguin formar núvols calen determinats ingredients: vapor d’aigua (humitat), nuclis de condensació (petites partícules en suspensió de pols, sal, pol·len o altres partícules contaminants) i un refredament de l’aire que es pot obtenir de diverses maneres, per exemple amb un ascens de l’aire.
Determinades activitats com les centrals tèrmiques o alguns tipus d’indústries químiques emeten contingut de vapor d’aigua. És el cas de la central tèrmica del Besòs, la qual allibera aire càlid i humit. Quan aquest aire que surt de les xemeneies s’eleva desenes de metres de la seva font, a mesura que es va refredant fins que, en determinades situacions d’elevada humitat ambiental, pot assolir el nivell en el qual l’aire ja no pot contenir més vapor d’aigua i es veu obligat a condensar-se.
El vapor d’aigua es condensa, així doncs, damunt de nuclis de condensació (partícules molt abundants a les ciutats a causa de la contaminació) i es formen, d’aquesta manera, les gotetes d’aigua que fan visible el núvol: un antroponúvol, en aquest cas.
Aquest tipus de núvol baix (normalment un cúmul) es pot observar a Barcelona habitualment damunt de la Central Tèrmica del Besòs o bé també a la zona portuària, a Montjuïc, damunt d’algunes indústries que emeten vapor d’aigua.
El cert, però, és que tot i que sigui més difícil de determinar, l’activitat humana també pot arribar a afavorir en alguns casos la formació d’alguns núvols de forma més àmplia, no damunt d’un punt com una xemeneia, sinó de forma més generalitzada damunt la cúpula de la ciutat o de zones industrials. Això pot passar en situacions anticiclòniques, les quals afavoreixen la concentració de partícules contaminants i d’humitat a les parts baixes.
En el cas de Barcelona, sovint, en situacions anticiclòniques en les quals hi ha molta contaminació (partícules) i humitat es pot arribar a contemplar una boirina blanquinosa que embruta el cel i en dificulta la visibilitat. Tot i que pugi semblar que tot siguin només partícules i gasos contaminants, el cert és que cal tenir present el paper de la humitat.
Núvols alts d’origen antròpic
Jordi Mazon, físic i doctor en ciències físiques a la UPC i autor de diversos llibres i articles de divulgació científica, destaca les capes baixes de la troposfera i les més altes són les que més impactes reben de l’home, per tant, és on trobarem més núvols d’origen humà. A capes mitjanes són força més rars.
És per aquest motiu que a Barcelona (i arreu) solem observar molt sovint la presència de núvols alts originats a causa del pas d’avions. Es parla de deixants de condensació o esteles de condensació dels avions, els quals s’observen a gran altura (6-10 km habitualment).
Els avions amb motor de reacció usen querosè com a combustible. La seva combustió origina dos gasos: diòxid de carboni i vapor d’aigua, a banda de petites partícules en suspensió —impureses— les quals queden en suspensió i actuen de nuclis de condensació. La combustió allibera molta energia calorífica, així l’aire expulsat pels motors es troba a temperatures molt elevades.
El contrast amb el fred d’aquella altura (-40 ºC) fa que el vapor d’aigua alliberat es refredi amb celeritat, un fet que implica augment d’humitat i que es condensi el vapor d’aigua damunt les partícules en suspensió, tot i que normalment se sublima, és a dir, passa de gas a gel directament.
Així doncs, els deixants de condensació dels avions són núvols alts formats per petites partícules de gel, de poques desenes de gruix.
Els deixants de condensació dels avions ens ajuden a preveure el temps
Aquests núvols donen molta informació ja que ens indiquen si l’atmosfera és estable o bé inestable. Quan just després de formar-se a causa del pas d’un avió desapareixen (s’esborren) ens indiquen que en altura —a aquell nivell— la situació és estable, i que l’aire allà dalt conté poca humitat. No s’espera un empitjorament de la situació meteorològica a curt termini.
Si per contra, els deixants de condensació no esvaeixen, sinó que es mantenen al cel i, a més, guanyen extensió, i fins i tot s’ondulen a causa del vent, ens indica que l’aire a aquella altura és humit, un fet que es produeix sovint quan s’aproxima una borrasca, un canvi de temps a poques hores vista.
Els antroponúvols, una proposta catalana a l’Atles internacional de núvols
Quatre investigadors catalans, en Jordi Mazón, el Marcel Costa, en David Pino i en Jeroni Lorente van proposar que s’acceptés el terme “antroponúvol” en un article publicat a la revista científica ‘Weather’ l’any 2012. L’objectiu era que la terminologia fos acceptada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i inclosa a l’Atles internacional de núvols.
El que van proposar en aquest article era que, tenint present que actualment l’home actua a l’atmosfera alliberant-hi vapor d’aigua i partícules, calia diferenciar entre els núvols que tenien un origen natural dels que no el tenien. La proposta, simple i pràctica, es basava a afegir el prefixe “antropo” davant de cada tipus de núvol: antropocirrus, antropocúmul, etc.
Mazón explica que la proposta no la podien traslladar directament com a particulars a l’OMM, sinó que calia fer-ho a través de l’organisme meteorològic oficial de l’estat, en aquest cas l‘AEMET, qui va presentar-ho posteriorment a l’OMM.
L’OMM va tenir sobre la taula aquesta proposta abans d’elaborar la versió més recent de l’Atles internacional de núvols l’any 2017. Finalment, però, no va optar per acceptar aquesta terminologia, sinó que va optar-ne per una altra —que és la que actualment és vigent de forma oficial— la qual afegia el terme “homogenitus” darrere el nom del núvol. Per exemple, “Cirrus homogenitus”, en el cas dels cirrus.
La proposta, per tant, no va agafar de forma directa, però sí que va obrir les portes a un debat intern d’aquest tema a l’OMM, la qual finalment es va decantar per una opció similar.
La importància d’anotar i quantificar la presència dels núvols antròpics
L’increment dels núvols antròpics també pot tenir efectes en balanç energètic i en l’escalfament planetari, ja que la seva presència (sovint poden arribar a tapar tot el cel) dificulta que s’escapi l’escalfor. Actualment els models climàtics no quantifiquen bé aquesta coberta de núvols antròpics.
És per això que cal que els observadors meteorològics els tinguin en compte i els anotin. En aquest sentit, cal destacar que a Catalunya el Servei Meteorològic de Catalunya disposa de quatre observadors meteorològics que els anoten tot seguint la metodologia proposada pels investigadors catalans.
Un d’aquests observadors és en Jordi Escoda, observador meteorològic de la Selva del Camp, qui els registra de forma regular un cop al dia des de fa gairebé sis anys a l’Institut Joan Puig Ferreter. Amb aquests anys d’observacions sistemàtiques, Escoda ha pogut extreure conclusions interessants, tals com que de mitjana en veu (un o més) un de cada tres dies, exactament 115 dies a l’any.
També ha pogut concloure que els núvols antròpics més freqüents són els alts (un 71 %), seguit dels baixos (29 %), o que l’antroponúvol més observat és l’antropocirrus (“Cirrus homogenitus”), seguit de l’antropocúmul (“Cumulus homogenitus”).
L’Atles internacional de núvols conté set fotografies de l’Observatori Fabra
La darrera versió de l’Altes internacional de núvols conté fins a set fotografies de l’Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra de Barcelona.
Puertas explica que en va enviar diverses, arran d’una crida a xarxes que va fer l’OMM per tal d’elaborar la nova versió de l’Atles internacional de núvols. La sorpresa va ser —destaca— que no va arribar saber-ho fins ben pocs dies abans de la publicació oficial de l’Atles.
