Veure mànegues marines o petits tornados a tocar la costa barcelonina és relativament freqüent. Les imatges d’aquesta mena de fenomen de temps violent han anat a més al llarg dels darrers 20 anys per l’augment de la població a les zones litorals i, sobretot, gràcies als telèfons mòbils amb càmera i les xarxes socials. El que no és tan habitual és que n’apareguin molts alhora i que afectin zones poblades.
Un episodi excepcional
L’episodi de trombes marines i tornados que va afectar Catalunya la tarda del dia 7 de setembre i el matí del 8 de setembre del 2005 no va ser, ni de bon tros “normal”. La zona més afectada va ser el delta del Llobregat, on es van arribar a formar fins a una quinzena de tornados i mànegues de manera gairebé simultània. El fet que es tractés d’una àrea altament poblada, d’un dia laborable en hora punta i que afectés l’aeroport del Prat, va fer que fos un episodi molt mediàtic.
Tal com es recull en aquest estudi sobre els fiblons a Catalunya, entre les set i dos quarts de nou del vespre fins a cinc tornados van afectar les comarques del Garraf i el Baix Llobregat. La majoria van ser febles, és a dir, d’intensitat EF0 o EF1 segons l’escala Fujita millorada (vent de fins a 180 km/h). Tot i això, n’hi va haver un de significatiu que va ser d’intensitat EF2 (vent de 180 a 220 km/h).
A banda d’aquests cinc tornados, a primera hora d’aquella mateixa nit se’n va produir un altre a l’Alt Maresme i, a més, es van observar diverses mànegues marines. En alguns moments, des de les platges de Castelldefels es van arribar a veure quatre fiblons que penjaven alhora del mateix núvol de tempesta.
Per si fos poc, l’endemà, el 8 de setembre, es va formar un altre tornado (EF1), aquesta vegada terra endins. Va afectar diversos municipis vallesans, però va ser especialment Mollet del Vallès on hi va haver més incidències.
7 tornados i 14 mànegues marines en 24 hores
Des que hi ha registres, l’episodi de fiblons dels dies 7 i 8 de setembre del 2005 ha estat el més important. No tant per la força que van tenir, ja que n’hi ha hagut alguns de més intensos, sinó pel nombre que hi va haver. En poc menys de 24 hores se’n van arribar a comptar fins a 21, set dels quals van tocar terra i van provocar destrosses.
Danys importants
Els desperfectes van ser realment notables. L’aeroport del Prat va veure’s afectat de forma directa i va haver de tancar durant més d’una hora i desviar avions cap a Reus o Girona. Un dels diversos tornados que van afectar aquesta infraestructura (el tornado més intens), va creuar la tercera pista de l’aeroport i va causar diversos desperfectes, a banda d’arribar a moure fins i tot alguns vehicles i dos avions estacionats.
Les afectacions no van ser exclusives de l’aeroport. També es van produir incidències al passeig marítim de Castelldefels o a Port Ginesta i Rat-penat, així com al Parc Agrari del delta del Llobregat (Sant Boi, Viladecans, el Prat, Gavà o Castelldefels) i al voltant de Mollet del Vallès.
La força del vent va malmetre cobertes, teulades i parets de naus industrials i habitatges, va trencar finestres, va tombar arbres i senyals de trànsit i es va desplaçar objectes de tota mena distàncies considerables.
La pluja associada a les tempestes també va implicar desperfectes i inundacions a diversos sectors del territori. Algunes de les poblacions més afectades van ser Sitges i Montgat, on el cabal sobtat de les rieres van arrossegar diversos vehicles que hi havia estacionats.
Les causes d’aquell episodi
La presència d’un potent embossament d’aire fred aïllat en altura (DANA) combinat amb una massa d’aire molt càlid i humit a nivells baixos i un mar Mediterrani més calent del compte va afavorir la formació de potents núvols de tempesta. La variació en la direcció i la velocitat del vent amb l’alçada (que es coneix com a cisallament vertical del vent) va contribuir a desenvolupar nuclis de tempesta molt organitzats.
Un any més tard, es va repetir
Quan feia poc més d’un any d’aquella situació meteorològica excepcional, el 13 de setembre de 2006 un altre episodi múltiple de fiblons va afectar la Costa Daurada i el litoral central. Aleshores, però, hi va haver menys tornados i mànegues marines i no van ser tan intensos.
El tornado més destacable, d’intensitat EF1, va començar sobre el mar i va tocar terra a Gavà. Es va anar desplaçant de sud a nord tot afectant Sant Boi de Llobregat, fins que es va dissipar al centre de Sant Feliu de Llobregat. Hi va haver tres ferits.
Curiosament, una nau industrial de Sant Boi de Llobregat que ja havia patit danys l’any anterior pel pas d’un fibló, en l’episodi del 2006 també va rebre l’embat d’un altre tornado. Les ortofotografies de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya d’abans dels tornados (2004), de després del primer episodi (2006) i de després del segon (2008) en mostren senyals, amb els canvis en la coberta.
Els casos d’estudi, publicats en revistes científiques d’àmbit internacional
Tant l’episodi del 7 i 8 de setembre del 2005 com el del 13 de setembre del 2006 van ser objecte d’estudi per part de científics i meteoròlegs.
En relació amb el primer dels casos, l’any 2007 es va publicar un article a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, liderat per l’actual catedràtic de Física de l’Atmosfera en el Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Bech, en què hi van participar meteoròlegs i tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya i de l’aleshores Institut Nacional de Meteorologia (actualment, AEMET).
Per la seva banda, tècnics del Servei Meteorològic de Catalunya, liderats per Jordi Mateo, van fer una anàlisi del brot de tornados del 2006, que va ser publicada a la revista Atmospheric Research.
