Mànegues marines vistes des de Collserola el març del 2018. Foto: Alfons Puertas

Veure mànegues marines o petits tornados a tocar la costa barcelonina és relativament freqüent cada any. Les imatges d’aquest tipus de fenomen de temps advers s’han fet més o menys habituals, tot i tractar-se d’un esdeveniment curiós i puntal, sobretot des de la implantació de les càmeres digitals i els telèfons mòbils.

Un episodi excepcional

L’episodi de mànegues i tornados que va afectar Catalunya la tarda del dia 7 de setembre i el matí del 8 de setembre del 2005 no va ser, ni de bon tros “normal”. La zona més afectada va ser el delta del Llobregat, on es van arribar a formar fins a una quinzena de tornados i mànegues de forma gairebé simultània. El fet que es tractés d’una zona altament poblada, i d’un dia laborable en hora punta, va fer que fos un episodi altament mediàtic.

Segons relaten Marcel Costa i Jordi Mazon al llibre ‘Meteorologia extrema’, entre les sis i dos quarts de nou del dia 7 de setembre del 2005 quatre tornados febles (EF0 i EF1 de l’escala Fujita millorada) i un de significatiu (EF2) amb vents de fins a 250 km/h, van afectar el delta del Llobregat.

A banda d’aquests cinc tornados, es van observar com a mínim 10 mànegues marines a la mateixa zona. Tot plegat va passar en poc més de dues hores tot generant un escenari gairebé apoteòsic.

Danys importants

Els desperfectes van ser realment notables. L’aeroport del Prat va veure’s afectat de forma directa i va haver de tancar durant més d’una hora i desviar avions cap a Reus o Girona. Un dels diversos tornados que van afectar aquesta infraestructura (un tornado d’escala EF2), va creuar la tercera pista de l’aeroport i va causar diversos desperfectes, a banda d’arribar a moure fins i tot alguns vehicles i dos avions estacionats.

Les afectacions no van ser exclusives de l’aeroport. També es van produir incidències al passeig marítim de Castelldefels o a Port Ginesta, així com al Parc Agrari del delta del Llobregat (Sant Boi, Viladecans el Prat, Gavà o Castelldefels). La pluja associada a les tempestes també va implicar desperfectes i inundacions a diversos sectors del territori.

Per si tot això fos poc, l’endemà, el 8 de setembre, es van tornar a formar algun tornados a l’entorn de la costa central catalana. Se’n van veure cap a Mollet del Vallès o al Garraf, tot i que de menor intensitat.

Les causes d’aquell episodi

La presència d’un potent embossament d’aire fred aïllat en altura (DANA) combinat amb altes temperatures i molta humitat a nivells baixos va generar la formació de potents núvols de tempesta altament organitzats i amb rotacions i estructures annexes més pròpies de les planes interiors dels Estats Units que no pas del Mediterrani.

Per saber més coses sobre tots els tornados enregistrats a Catalunya durant els darrers anys podeu consultar el web Els Tornados a Catalunya del meteoròleg Oriol Rodríguez Ballester, expert en aquest tipus de fenòmens.