Si hi ha uns núvols que destaquen per ser especialment fotogènics aquests són els altocúmuls lenticulars (“Altocumulus lenticularis”). Es tracta d’un tipus de núvols de vent que, sovint, es mostren totalment acolorits amb els primers rajos de sol del matí o al capvespre i donen una sortida i posta de sol especialment boniques.
Com es formen els altocúmuls lenticulars?
Un altocúmul lenticular (“Altocumulus lenticularis”) és un núvol mitjà que s’acostuma a situar entre 3 i 7 km d’altura. Es tracta d’una espècie d’altocúmul que es caracteritza per tenir forma de lent o ametlla, sovint molt allargada i amb contorns molt nítids. Acostuma a tenir un gruix notable, fet que implica que pugi tenir ombres fosques a la base i un característic color metàl·lic. En alguns casos es poden observar diversos núvols alhora situats a diferent altura, tot formant piles.
La seva formació requereix la presència de vent fort a capes mitjanes de la troposfera i la presència d’una serralada d’entitat notable que se situï perpendicularment al flux de vent.
Quan el flux d’aire creua la serralada, es formen ondulacions a sotavent, és a dir, un cop ha superat la carena de les muntanyes. A la part ascendent de l’ondulació l’aire s’eleva, es refreda i es condensa i es forma un núvol. A la part descendent de l’ondulació passa a la inversa: l’aire guanya temperatura i perd humitat i fa que el núvol es desfaci, s’evapori.
Mentre es mantingui el flux d’aire es mantindran l’ondulació i, per tant, la presència del núvol lenticular. En aquest context, el núvol es formarà continuadament per un cantó i es dissiparà per l’altre, i crearà la falsa sensació que el núvol es manté immòbil.
El vent del nord, un dels responsables de la formació dels núvols lenticulars
El dia 24 de novembre del 2023 es van veure núvols lenticulars des de Barcelona. El mapa d’altura del vent que hi havia aquell dia, a 700 hPa, uns 3.000 metres, mostrava la presència de vent de component nord als Pirineus. El vent es va mantenir diverses hores de forma continuada, fet que va afavorir la formació d’altocúmuls lenticulars als Prepirineus i la seva presència durant bona part de la jornada.
El vent del nord no és l’únic que afavoreix la formació de núvols lenticulars, visibles des de Barcelona. També són habituals quan bufa el vent de ponent, el qual interactua amb el sistema ibèric i n’afavoreix la presència a l’interior de Catalunya, al prelitoral i el litoral.
El vent de ponent, a banda d’afavorir la formació d’aquests núvols lenticulars, també sol anar associat al fenomen del fogony a Barcelona i al litoral. La interacció del vent d’aquest component amb el relleu del sistema ibèric i les serralades Litoral i Prelitoral genera ambient més eixut i més càlid de l’habitual, un fet que també s’observa (en menor mesura) quan bufa vent del nord a Barcelona.
Què pronostiquen els núvols lenticulars?
Els núvols lenticulars indiquen, indubtablement, la presència de vent fort en altura. Són núvols molt indicatius i de gran utilitat per als muntanyencs. La seva observació prop de les muntanyes, des de la llunyania, indica que les condicions són poc adequades per fer muntanya.
També convé saber que, malgrat la seva aparença amenaçadora, no donen cap tipus de precipitació. Els altocúmuls lenticulars poden anar associats a fenòmens òptics (corona solar o indescència), així com a cel rogent a l’alba o a la posta de sol.
Els altocúmuls no són els únics núvols lenticulars
El terme “lenticular” ve del llatí “lenticularis” i deriva de “lentícula”, diminutiu de “lent” i que significa lentilla. Fa referència, per tant, a la seva forma aerodinàmica.
“Lenticularis” és l’espècie d’altocúmul. Hi ha altres núvols, a banda dels altocúmuls, que també poden ser lenticulars. Ho poden ser també els cirrocúmuls i els estratocúmuls.
L’Atles internacional de núvols recull tots els gèneres, espècies i varietats de núvols existents.
