Quantes vegades hem sentit dir “quin aire que s’acaba d’aixecar” quan, d’una revolada, les fulles dels arbres es comencen a moure pel vent? Doncs sapigueu que vent i aire no són sinònims i que, per tant, aquesta frase no és correcta.
No fa aire; el que fa és vent. L’aire és la barreja de gasos (78 % nitrogen, 21 % oxigen i, en menor proporció, altres gasos) que conformen l’atmosfera. El vent, en canvi, és l’aire en moviment.
La rosa dels vents
En meteorologia, la direcció del vent indica d’on ve, i no pas cap a on va. Per tant, quan es parla de vent del nord vol dir que és aire que es desplaça de nord cap a sud.
El vent rep un nom diferent en funció de la direcció de procedència, els quals queden recollits a la rosa dels vents:
- Vent del nord: tramuntana
- Vent del nord-est: gregal
- Vent de l’est: llevant
- Vent del sud-est: xaloc
- Vent del sud: migjorn
- Vent del sud-oest: garbí o llebeig
- Vent de l’oest: ponent
- Vent del nord-oest: mestral
Malgrat que aquests són els noms més utilitzats, en algunes comarques hi ha noms diferents per a vents que tenen alguna direcció concreta. Per exemple, a l’Empordà, quan el vent bufa del nord-nord-est, es parla de provençal. A les Terres de l’Ebre, habitualment del mestral se’n diu cerç o vent de dalt.
El vent als mapes del temps
Per simbolitzar el vent als mapes del temps s’utilitzen unes sagetes que, a la cua, hi tenen unes ratlles. Aquestes ratlles se les anomena barbes. La llargada i el nombre de barbes indiquen la velocitat del vent en nusos (1 nus equival a 1,8 km/h).
Mitja barba són 5 nusos, mentre que una barba sencera en són 10. Per tant, quan en un mapa us trobeu tres barbes i mitja, vol dir que la velocitat mitjana del vent serà de 35 nusos, uns 63 km/h. Per simplicar-ho, quan els 50 nusos es representen amb un triangle, així s’estalvia de tenir un nombre gaire elevat de barbes en episodis de fortes ventades.
Per la seva banda, la direcció de la sageta marca la direcció amb què es mou l’aire: si apunta cap al sud vol dir que l’aire es mou de nord a sud (fa vent del nord).
L’escala Beaufort
És possible que us hàgiu preguntat què són els números que moltes vegades apareixen al costat del símbol del vent als mapes del temps. Es tracta de l’escala Beaufort, que indica la velocitat mitjana del vent:
- Força 0 (calma): 0-1 km/h
- Força 1 (ventolina): 2-6 km/h
- Força 2 (vent fluixet): 7-11 km/h
- Força 3 (vent fluix): 12-19 km/h
- Força 4 (vent moderat): 20-29 km/h
- Força 5 (vent fresquet): 30-39 km/h
- Força 6 (vent fresc): 40-50 km/h
- Força 7 (vent fort): 51-61 km/h
- Força 8 (temporal): 62-74 km/h
- Força 9 (temporal fort): 75-87 km/h
- Força 10 (temporal molt fort): 88-101 km/h
- Força 11 (temporal violent): 102-117 km/h
- Força 12 (huracà): més de 118 km/h
Rècords de vent a Barcelona
Barcelona no és una ciutat especialment ventosa i costa superar els 70 km/h. En canvi, hi ha poblacions on el vent és molt habitual i, de vegades, violent. És el cas de l’Hospitalet de l’Infant (el Baix Camp) o el Port de la Selva (l’Alt Empordà), entre d’altres. Tot i això, de vegades les fortes ratxes de vent també es fan notar a Barcelona.
Les ràfegues més fortes a la ciutat se solen registrar en episodis de ponent i mestral, o bé en llevantades, amb vent de gregal i llevant. Ocasionalment, les tempestes també poden donar lloc a cops molt forts, tot i que aleshores solen ser fenòmens d’escala molt local.
A l’Observatori Fabra, el cop de vent més fort de la sèrie correspon als 133 km/h del 15 de novembre del 2001, enmig d’un temporal de llevant i gregal molt dur. En el cas de la sèrie de l’aeroport del Prat, el màxim són els 139 km/h d’aquella mateixa jornada.
