Fa dies que les xarxes s’omplen de fotografies de postes i sortides de sol acolorides a Barcelona i arreu del territori. I és que, tot i que se’n veuen al llarg de tot l’any, és justament ara, quan el sol va tan baix, que es fan més freqüents i sovint més espectaculars. El pas de fronts atlàntics desgastats aporten molts núvols alts i mitgencs que acaben tenyint-se de colors vius a l’alba o a la posta del sol.
El perquè dels colors rogencs
Per explicar el perquè de les tonalitats rogenques a la sortida o posta del sol cal recordar que la llum blanca està formada per diferents colors, cadascun amb una longitud d’ona diferent. Quan els rajos solars arriben a l’atmosfera, interactuen amb les diferents partícules o molècules que hi ha en suspensió i es produeix aleshores el fenomen de la dispersió. Els colors blaus es dispersen més que els altres colors, bàsicament perquè tenen més energia. És per aquest motiu que el cel és blau a les hores centrals del dia.
Al vespre, i també a la sortida del sol, els rajos solars arriben a la superfície terrestre molt més inclinats que no pas al centre de la jornada. Han de creuar molta més distància d’aire a l’atmosfera, i això implica que hi hagi moltes més molècules pel mig i es vagin dispersant progressivament i perdent els diferents colors: primer els blaus, després els verds, els grocs i, finalment, els vermells. És en aquest moment en què el cel pot mostrar les coloracions més rogenques.
La presència de núvols alts o mitjans permet que el cel pugui adquirir tons especialment rogencs pel fet que els rajos acaben tenyint de manera gradual la part baixa d’aquests núvols.
Podem preveure si un dia en concret es produirà una posta o sortida de sol encesa?
La presència de capes de núvols alts i mitgencs al cel són un dels ingredients bàsics perquè es produeixin celatges acolorits. Ara bé, si el cel és totalment cobert per aquest tipus de núvols (sense cap escletxa) difícilment obtindrem el resultat esperat.
Perquè es pugui veure acolorida la sortida, cal que el cel estigui clar a llevant (hi hagi clarianes) —per on sortirà el sol— però que hi hagi núvols prims cap a l’oest.
A la posta, per contra, convé que hi hagi clarianes o cel clar a l’oest —per on es pondrà el sol— i núvols cap a llevant.
Cel rogent, pluja o vent
Aquest refrany tan conegut es basa en el fet que a la nostra latitud i posició, a l’est de la península Ibèrica, les borrasques i fronts procedents de l’Atlàntic arriben normalment amb poca empenta i s’anuncien prèviament amb l’arribada de núvols alts i mitjans des de l’oest.
Si al vespre, coincidint amb la posta del sol, ja els veiem arribar per ponent, possiblement al cap d’unes hores (l’endemà) arribarà el gruix del front que descarregarà alguns xàfecs o plugims. La posta de sol encesa, en aquest cas, haurà anunciat pluja.
Si, per contra el front arriba desgastat, un fet habitual sobretot a la costa catalana, els seus efectes es notaran bàsicament en un gir o entrada sobtada de vent, normalment de ponent, mestral o tramuntana, i no tant en l’arribada de precipitacions. El cel rogent ens haurà anunciat el vent.
