A l’aigua de les platges de Barcelona sovint veiem meduses i altres elements en suspensió però, a diferència d’altres indrets com la Costa Brava o les platges tarragonines, difícilment hi trobem algues surant de forma massiva.
Simone Mariani, tècnic investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i professor de la UB, explica que la majoria d’algues (macroalgues) que podem trobar surant a les platges provenen de les roques del litoral pròximes. “El 99 % de les algues que coneixem creixen i s’enganxen a les roques”.
Sovint, sobretot quan hi ha temporals, les algues de les roques es desprenen i són arrossegades pels corrents marins fins a les platges.
En el cas de Barcelona, la inexistència d’ambients rocosos a l’entorn de les platges fa que la quantitat d’algues i el nombre d’espècies siguin limitats, i per tant és difícil que es puguin desprendre de forma massiva. A Barcelona en podem veure algues adherides a les roques i blocs de formigó que componen els espigons.
Mariani també parla de l’1 % de marcoalgues restant, en què s’inclouen les que estan adaptades a créixer a la sorra. Aquí s’hi engloben les algues del gènere “Caulerpa”, que fan una mena de petites arrels per ancorar-se al substrat. No és clar, però, que n’hi hagi davant de la ciutat de Barcelona, per tant tampoc no són algues que puguin causar marees verdes a les platges de la ciutat.
Dins del gènere “Caulerpa” és famosa la “Caulerpa taxifolia”, una alga tropical que va ser alliberada accidentalment al Mediterrani als anys 80, però que finalment no va arribar a Catalunya ni va ser tan perjudicial com semblava “a priori”. També hi trobem la “Caulerpa cylindracea”, una espècie introduïda present cap al Garraf o la Costa Brava, i la “Caulerpa prolifera”, autòctona i present al sud de Catalunya.
No tot allò que sura a l’aigua són algues…
A Barcelona, per tant, és difícil veure algues en suspensió a les platges. Sovint, després de pluges intenses, podem trobar-hi material vegetal procedent de les rieres o del riu Llobregat i el Besòs: herbes, fulles o canyes que poden causar certa confusió.
També pot causar certa confusió la presència d’una planta marina del gènere “Cymodocea”, la qual pot fer pensar que és una alga. En realitat és una planta que fa flors i fruits i té arrels, similar a la “Posidonia oceanica”. Aquesta segona és inexistent al litoral de la ciutat de Barcelona.
Les algues dels espigons de Barcelona
A la ciutat de Barcelona, si ens hi fixem, veurem també la presència de diferents tipus d’algues adherides a les roques dels espigons i als grans blocs de formigó de l’entorn.
Si hi donem un cop d’ull podrem comprovar que hi predominen moltes algues de tons rosats. Segons Simone Mariani, “els hàbitats que trobem a Barcelona són típics de les esculleres externes dels ports de Catalunya i d’arreu del Mediterrani nord-occidental”. En el cas de Barcelona hi ha sobretot alga coral·lina vermella (“Ellisolandia elongata”) acompanyada d’altres algues roges com les del gènere “Gelidium”.
A prop de la sorra, en zones més sotmeses a la temperatura alta o l’aportació d’aigua dolça, s’observen algues verdes ulvals com l’enciam de mar (gènere “Ulva”), “Enteromorpha”, “Bryopsis“, etc.
Les algues afavoreixen la biodiversitat. És per això que a Barcelona, si ens hi fixem bé, entre les algues podrem veure fàcilment crancs, petits musclos o fins i tot eriçons de mar.
Segons Mariani, tot i la senzillesa aparent, l’hàbitat que veiem a Barcelona en el cas de les algues “no és primerenc, a causa de l’aportació elevada de nutrients es troba en un estadi final, en equilibri”.
Malgrat això, els hàbitats de Barcelona no assoliran mai el nivell de riquesa d’hàbitats que podem trobar, per exemple, a la Costa Brava, on trobem algues del gènere “Cystoseira“, una alga bruna que necessita aigües molt netes sense tants nutrients ni materials en suspensió.
A la Costa Brava les algues es disposen a les roques per pisos, és a dir, establint el que s’anomena zonació litoral. Les algues se situen a diferents nivells en funció de la llum que reben i l’aportació d’aigua procedent de l’embat de les onades.
Les algues són tòxiques o causen algun problema de salut?
A Catalunya no hi ha cap espècie d’alga que pugui crear problemes de toxicitat o al·lèrgies. La presència de macroalgues surant a l’aigua només pot suposar un “problema estètic”, ens podem banyar tranquil·lament encara que veiem algues al mar.
Només la presència massiva d’algunes algues unicel·lulars —fitoplàncton— podria generar el que s’anomena “marees roges”, les quals sí que podrien causar algun problema de salut. No obstant això, cal tenir present que perquè es produeixin calen quantitats enormes de nutrients i aigües càlides i molt encalmades, unes condicions que no es desenvolupen a Barcelona. Tan sols poden ser presents al delta de l’Ebre, on tampoc no hi ha constància que hagin causat problemes.
Què són les algues?
Malgrat que tots sabem més o menys què són, no tothom sap que en aquest terme genèric s’hi inclouen una gran diversitat d’organismes, sovint de classificació difícil. Fins no fa gaire es definien com a vegetals fotosintètics, pròxims als fongs.
Estudis recents han evidenciat que són un grup molt heterogeni, evolutivament molt diferents. Diversos autors les inclouen dins d’un regne que s’anomena protoctistes, un regne diferent, per tant, del de les plantes, els fongs o els animals.
Les algues presenten diferents nivells d’organització, i és per això que n’hi ha des microscòpiques fins a algues de mides grans.
Les algues només viuen al mar?
Les algues poden viure a l’aigua dolça, al mar, en zones fangoses o dins de la neu i el gel. En qualsevol cas, han de tenir humitat suficient, un fet que les lliga molt a la presència d’aigua.
També és imprescindible que tinguin força llum, ja que són organismes que fan la fotosíntesi, és a dir, que amb l’ajuda de la llum solar transformen el CO2 i els nutrients dissolts a l’aigua en aliment. D’aquest procés també se’n desprèn oxigen.
La llum la capten els pigments fotosintetitzadors: clorofil·la, xantofil·la, carotens, etc. Aquests pigments són els responsables dels diferents colors de les algues: verdes, marrons, ataronjades, etc.
Beneficis de les algues
Les algues són font d’aliment de molts animals, són la base de nombroses xarxes tròfiques. Les algues, sobretot les microscòpiques, alliberen grans quantitats d’oxigen a l’atmosfera i fixen part del carboni dissolt a l’aigua del mar, per tant actuen de magatzem de carboni, un fet que contribueix a reduir el CO2 atmosfèric.
