Des que el desembre del 2017 van entrar en vigor les restriccions de trànsit en episodis d’alta contaminació per diòxid de nitrogen a la ciutat de Barcelona, no se n’ha decretat cap. Aquest fet, alerten alguns experts, és paradoxal tenint en compte que la contaminació mitjana anual a Barcelona supera els límits legals que marca la Unió Europea.
Per activar l’alerta per episodi d’alta contaminació per diòxid de nitrogen (NO2) cal que dues de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica marquin valors per sobre els 160 micrograms per metre cúbic d’NO2. A més, la previsió meteorològica ha de ser poc favorable per a la dispersió dels contaminants. En cas que això succeeixi s’activen les restriccions de trànsit el dia posterior a l’inici de l’episodi de contaminació. Els cotxes sense distintiu ambiental de la DGT no podrien entrar a la zona de baixes emissions. “Grosso modo” no podrien circular a l’interior del diàmetre que formen les rondes.
Manquen estacions de mesurament?
La distribució de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica és, per tant, clau per determinar l’inici d’un episodi. Segons l’investigador del CSIC Xavier Querol, si, per exemple, n’hi hagués una al centre de l’Eixample, un dels punts amb més contaminació de la ciutat, els valors de diòxid de nitrogen “es dispararien” i, per tant, augmentaria la probabilitat d’arribar als valors d’episodi d’alta contaminació.
Segons Querol, també seria més adequat agafar com a referència el model de previsió de la qualitat de l’aire elaborat per Barcelona Regional. Mitjançant càlculs complexos permet crear un mapa de concentració de contaminants arreu de la ciutat. Aquest mapa, creu Querol, ofereix una radiografia més exacta que les estacions de la xarxa dels nivells de contaminació a la ciutat en cada moment.
El sistema d’episodis ajuda a reduir la contaminació?
A banda que, com hem vist, és molt improbable que es donin les condicions perquè s’activi un episodi per alta contaminació per diòxid de nitrogen, segons Querol tampoc no es tracta d’una mesura eficaç per combatre la contaminació. Assegura que el que cal són mesures estructurals que redueixin el nombre de vehicles de motor de combustió que circulen per Barcelona.
L’entrada en funcionament de la zona de baixes emissions de manera permanent el gener del 2020, diu Querol, és una bona notícia “que arriba tard”. Creu, a més, que s’hauria de complementar amb accions més contundents. Proposa, per exemple, pàrquings dissuasius als afores de la ciutat o afavorir l’electrificació dels vehicles de distribució de mercaderies.
L’Ajuntament de Barcelona va explicar que ja pensa en mesures que puguin complementar la zona de baixes emissions. Una de les possibilitats que hi ha sobre la taula és la instal·lació d’un peatge urbà.
