L’alçària de les onades és una informació que moltes vegades és d’utilitat. Tant ho és en dies d’estiu, per saber en quin estat ens trobarem les platges, com en jornades de temporal marítim.
En general no acostumen a superar el metre o metre i mig d’alçària, però quan el vent de component marítim bufa amb força poden sobrepassar els dos o els tres metres. En episodis excepcionals, com el temporal Gloria, fins i tot hi pot arribar a haver onades de més de quatre o cinc metres a primera línia de costa.
La boia de Ports de l’Estat també registra l’alçària de les onades. Com que el punt d’observació queda una mica allunyat de la línia de costa, acostuma a mesurar onades més altes que no pas les que acaben arribant a la platja. En qualsevol cas, sempre és bo poder tenir aquestes dades com a referència.
Dades en directe de la boia de Barcelona
A la gràfica es mostra l’alçària màxima (color lila) i l’alçària significant (color blau) de les onades a Barcelona gairebé en directe, amb una cadència de dues hores. L’alçària màxima és l’onada més alta que s’ha registrat, mentre que l’alçària significant correspon a la mitjana del terç de les onades més altes.
L’escala Douglas: de mar plana a mar enorme
Quan es parla de l’estat de la mar de ben segur que deus haver escoltat més d’una vegada que hi haurà “mar arrissada” en un dia d’estiu, o que amb l’arribada d’un temporal hi haurà “forta maror amb àrees de maregassa”. Aquests termes fan referència a l’escala Douglas, que classifica l’onatge en funció de l’alçària de les onades en 10 categories.
A continuació trobareu el nom que rep cadascun dels 10 graus de l’escala i l’alçària de les onades a què corresponen:
- mar plana: 0 m
- mar arrissada: 0-0,1 m
- marejol: 0,1-0,5 m
- maror: 0,5-1,25 m
- forta maror: 1,25-2,5 m
- maregassa: 2,5-4 m
- mar brava: 4-6 m
- mar desfeta: 6-9 m
- mar molt alta: 9-14 m
- mar enorme: > 14 m
