Juli Mauri, biòleg i doctorand en ecologia de les papallones, és voluntari del Pla de seguiment de ropalòcers de Catalunya o Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS), un projecte de seguiment de les poblacions de Catalunya que es duu a terme des del 1994.
El CBMS basa en la repetició setmanal de censos de papallones per part de voluntaris repartits per tot el territori català. Les dades permeten conèixer els canvis d’abundància de les papallones. La variació del nombre de papallones es relaciona amb factors ambientals. És per aquest motiu que les papallones són excel·lents bioindicadors dels canvis en els hàbitats i el paisatge.
Menys de la meitat de les papallones que tocaria al Besòs
Juli Mauri fa des de fa set anys el mateix recorregut un cop per setmana, entre el març i el setembre, als afores de Montcada i Reixac, concretament a la riba esquerre del Besòs, prop de l’EDAR de Montcada.
Es tracta d’un espai aparentment degradat representatiu de perifèries de zones urbanes, un tipus d’espai que s’ha corroborat que és d’alta importància per la biodiversitat i per l’abundància d’algues espècies concretes.
A Montcada s’han documentat 58 espècies diferents, alguna de les quals de forma molt abundant”
Durant el seu transsecte a peu, l’expert en papallones anota tots els individus que hi troba i a quina espècie corresponen.
Els resultats d’aquest 2023 són especialment preocupants, de rècord, per baixos: durant els set mesos que dura el seguiment anual tan sols s’han comptabilitzat 1.589 papallones, molt per sota la mitjana (4.073 exemplars). El nombre d’espècies (39) també es troba per sota la mitjana (43).
El nombre d’exemplars ja va ser molt baix l’any 2022 i en menor mesura el 2021. La sequera persistent que afecta tot el territori és una de les causes que expliquen els números tan baixos dels darrers tres anys, però sobretot els d’enguany. També n’és responsable, tot i que en menor mesura, la degradació dels hàbitats.
Per contra, l’any 2020 es van comptabilitzar més de 6.000 exemplars, quatre vegades més que enguany. Convé recordar que el 2020 vam tenir una primavera molt plujosa, sobretot durant el mes d’abril. L’abundància de papallones acostuma a anar molt lligat a la presència de gramínies i a la floració en general.
Tot i que no és estadísticament significatiu encara (ens calen més anys de dades) el gràfic sí que mostra una tendència de descens, tant pel que fa al nombre d’individus com del nombre d’espècies.
Si no plou, o no ho fa quan toca, flors i papallones ja no es troben
Les papallones necessiten el que s’anomena una planta nutrícia, és a dir, una planta o arbust determinat on dipositar els ous i de la qual s’alimentarà l’eruga. Posteriorment, quan les papallones són adultes, s’alimenten del nèctar procedent de les flors d’altres plantes i arbustos.
Juli Mauri posa l’exemple de l’atalanta (“Vanessa atalanta”), una papallona que pon els ous a les ortigues. Les larves s’alimenten de les seves fulles, però, un cop es converteixen en papallones adultes, s’alimenten de flors diverses i de fruits, no només de les ortigues. Si no plou i no hi ha ortigues, se’n veurà condicionada la població futura de papallones. A banda, les papallones que puguin arribar a adultes tampoc no disposaran de prou aliment a causa de la manca general de flors. Tot això causarà una disminució de la població d’atalanta.
Mauri parla del fenomen de la disrupció fenològica, és a dir, del fet que no coincideixin en el temps plantes i insectes a causa de variacions de les condicions meteorològiques (augment de la temperatura mitjana, temperatures anòmales o manca de precipitacions a causa de la sequera).
Les papallones han de trobar en un període breu de temps la planta o les plantes quals es nodreixen, i les plantes, de retruc, també necessiten ser pol·linitzades per les papallones. Sincronitzar-se en el temps és, per tant d’alta importància per mantenir l’equilibri.
“El cas de la disrupció fenològica entre papallones i plantes no està tan estudiat i documentat com en altres grups d’insectes i els ocells, tot i que és prou evident, sobretot en aquelles papallones més especialistes”
Malauradament, el canvi climàtic està accentuant aquest fenomen, no només en el cas de les papallones, també en molts ocells migradors.
Quins són els efectes principals de la disminució del nombre i la diversitat de papallones?
Si disminueixen els pol·linitzadors (com les papallones) a causa de la sequera també es veu condicionat el desenvolupament (reproducció) de plantes i arbustos.
Una altra conseqüència de la disminució de pol·linitzadors com les papallones és una disminució dels ocells que se’n alimenten (manca d’aliment), però també d’alguns rèptils que en mengen, com sargantanes o llangardaixos, entre d’altres.
Enguany, menys exemplars de la migradora dels cards
Aquests dies s’estan observant papallones migradores (atalanta, blaveta estriada o pòntia comuna). Les que arriben ara s’alimenten sobretot de ravenissa i olivarda a l’entorn metropolità de Barcelona, plantes que ara es troben en plena floració, després dels darrers episodis de pluja. Es tracta de plantes ruderals (sovint anomenades “males herbes”), típiques de la terra baixa i la serralada Litoral.
Mauri destaca que també és un any fluix en el cas de la migradora dels cards.
La migradora dels cards és una papallona present a Barcelona que fa un viatge èpic de milers de quilòmetres entre l’Àfrica i el nord d’Europa, i viceversa, en un cicle de 15.000 km. A diferència dels ocells migradors, no és una mateixa papallona la que viatja d’Europa a l’Àfrica i viceversa durant l’any, sinó que es va reproduint, és a dir, es van produint diverses generacions de papallones, cadascuna de les quals fa un moviment que la porta a una altra regió geogràfica.
La sequera i els episodis de calor extrema no són exclusius de Catalunya, també s’han produït en moltes regions d’Europa i s’arrossega i s’accentua des de fa molt de temps cap al Sahel i el Sàhara. Tot plegat està condicionant el cicle d’aquests insectes.
