A banda de més de 20 rècords assolits a l’Observatori Fabra de Barcelona al llarg de l’any, el 2020 també ha estat l’any més càlid mai registrat en aquest observatori històric de la ciutat de Barcelona, amb anotacions sistemàtiques de temperatura des de l’any 2013.
La temperatura mitjana ha estat e 16,8 ºC, 0,2 °C més alta que els anys 2006 i 2015.
Un 2020 històric en l’àmbit planetari
Ja fa mesos que els diversos centres que analitzen dades meteorològiques a escala planetària anunciaven que el 2020 acabaria pujant al podi dels més càlids. Al novembre, a tall d’exemple, l’agència nord-americana NOAA ja va publicar que el 2020 seria, possiblement, el segon més càlid mai registrat a la Terra, és a dir, com a mínim des de finals del segle XIX.
En espera que la NOAA faci públic els resultats finals relatius a l’any 2020, i que també ho facin altres agències de renom com la NASA, El servei nacional de meteorologia del Regne Unit (Mett Office) o el Servei per al Canvi Climàtic Copernicus (Centre Europeu de Predicció Meteorològica de Mitjà Termini), l’Agència Meteorològica del Japó ja ha fet públic el seu informe preliminar: segons aquesta agència japonesa, el 2020 ha estat l’any més càlid mai anotat a la Terra.
Segons anuncia, l’anomalia de temperatura planetària ha estat de +0,47 ºC per damunt la mitjana del període de referència 1981-2010.
Es tracta d’un registre +0,83 ºC per damunt la mitjana del segle XX, i el registre anual més alt anotat des del 1891, any d’inici dels registres sistemàtics.
Finalment, afegeix també que, en una escala global, les temperatures han augmentat a un ritme de 0,75 ºC per segle.
Els set anys més càlids a la Terra dins d’una mateixa dècada
Una dada altament preocupant, i que posa de manifest la realitat del canvi climàtic, és el fet que els set anys més càlids registrats a la Terra es troben tots ells dins la segona dècada del segle XXI. Es tracta, concretament, i ordenats de més a menys, dels anys 2020, 2016, 2019, 2015, 2017, 2018 i 2014.
El perquè dels diversos resultats en funció del centre meteorològic
Per calcular la temperatura mundial, els científics solen basar-se en les dades d’estacions meteorològiques repartides per tot el món. Les mesures instrumentals es fan de forma estàndard, seguint les indicacions de l‘Organització Meteorològica Mundial (OMM), amb termòmetres i sensors situats a una altura concreta, i seguint totes les mateixes directrius. De cadascun d’aquests observatoris meteorològics oficials s’obté diàriament, entre altres paràmetres, la temperatura mitjana i l’anomalia d’aquesta temperatura respecte a la mitjana.
A banda d’aquests registres de superfície, també s’obtenen dades de temperatura oceànica mitjançant boies o vaixells, i també s’usen dades calculades des dels satèl·lits per tal d’obtenir informació de regions del planeta on no hi ha observatoris meteorològics, o bé n’hi ha pocs. Cal destacar, en aquest sentit, la gran irregularitat pel que fa a la cobertura mundial d’estacions meteorològiques.
Convé tenir present que les diferents agències o centres meteorològics difereixen d’entrada en el nombre d’estacions de les quals parteixen, i treballen posteriorment amb quadrícules de diferents dimensions, és a dir, de més o menys resolució. També apliquen metodologies numèriques o comparatives lleugerament diferents.
Tot plegat pot explicar lleugeres variacions en els resultats finals en funció del centre meteorològic o agència.
