El llavors professor de Ciència Política de la UAB repassa diverses qüestions de l’actualitat del moment però també fa balanç del període democràtic i reflexiona sobre el sentiment de desafecció política i les noves fórmules de participació ciutadana.
Jordi Sànchez es refereix àmpliament al paper del Tribunal Constitucional i afirma que “és un organisme necessari en un estat plural i descentralitzat territorialment com és el cas de l’estat espanyol”, però critica que “li ha mancat sensibilitat pel que fa a la plurinacionalitat de l’estat”. En aquest sentit, Sànchez proposa una reforma per tal que “part dels magistrats poguessin ser nomenats a proposta dels parlaments autonòmics o buscar fórmules que ens fessin sentir el tribunal més nostre”.
També aprofundeix en el funcionament dels partits polítics, que acusa de tenir “mecanismes interiors molt poc transparents, molt poc democràtics”. Per això aposta per ampliar la capacitat de participació dels militants en aspectes com l’elecció de candidats i la configuració del programa electoral; i altres mesures per evitar l’acumulació de càrrecs i limitar la durada dels mandats. Posa l’exemple de Jordi Pujol i el fet que estar més de vint anys al poder “desencoratja el mecanisme d’oxigenació d’aquesta institució”.
Sànchez va més enllà i considera els partits polítics responsables en bona part del desinterès generalitzat de la ciutadania per la política: “Els partits el que han de fer una gran cura d’humilitat, és saber interpretar per on va la societat”. El politòleg creu que “la gent el que vol és sentir-se protagonista i sobretot sentir la sensació que el seu treball o la seva veu quan va a una manifestació no serà ni utilitzada ni manipulada”, i afegeix que això explica “la gran eclosió que hi ha hagut en els darrers anys dels moviments socials, d’ONG… no és res més que una manera de canalitzar algunes sensibilitats que abans probablement anaven cap al món polític més clàssic”.
Durant l’entrevista, Jordi Sànchez també es mostra crític amb la gestió del fenomen migratori. Considera una hipocresia que “per un costat intentem posar totes les barreres legals hagudes i per haver i, per un altre costat, ens dediquem a les grans institucions, no només els polítics sinó també els empresaris a dir que falta gent, falta mà d’obra”. I afegeix que no s’ha aconseguit “adequar realment l’entorn en què hem d’acollir aquestes persones perquè no només puguin tenir un treball, que això és molt important, sinó perquè puguin viure amb dignitat i puguin sentir-se part d’aquest país”.
