DANI GIL
Rafa Nadal és inoblidable. Tot i que aquest cop no hi ha haver miracle, l’eliminació del de Manacor a primera ronda de Roland Garros no entela el mèrit d’un tennista llegendari que es resisteix al pas del temps. Aquesta tarda, no obstant, es va creuar amb un estelar Zverev que va fer el partit perfecte: 6-3, 7-6, 6-3. El tie-break del segon set hauria pogut canviar les coses, però el ritme frenètic de l’alemany va ser incontestable per un Nadal acomiadat amb tots els honors.
Acompanyat de tota la seva família, també el seu tiet i qui el va entrenar durant tants i tants anys, Nadal va sentir l’escalfor d’una Philippe Chatrier entregada. Gairebé tothom anava amb el protagonista de tantes tardes i nits de glòria a la terra batuda parisina, feu d’un jugador que ho ha estat tot: “M’enduc grans records”, va dir després del partit, deixant oberta la qüestió de si tornarà o no l’any que ve. El temps dirà. En tot cas, no li queda res per demostrar a ningú.
Zverev va firmar un primer set per emmarcar, aliè a l’energia que acompanyava Rafa Nadal sobre la Philippe Chatrier. Campió a Roma la setmana passada, l’alemany va mostrar un nivell superlatiu, infrangible al servei. Intens, implacable amb la dreta i sense errades, li va valdre un break en el primer joc del partit per agafar la iniciativa davant de Nadal, que ja va anar a contracorrent durant tot el primer parcial d’aquesta primera ronda.
Tot i que Nadal va aguantar amb personalitat i es va aferrar a la pista, a Zverev no li va tremolar el pols, convençut en tot moment del seu pla de partit. El ritme de pilota va ser superior en tot moment, incontrolable amb el revés paral·lel que tant mal li va fer al de Manacor. Amb l’avantatge sobre el marcador i reforçat per les seves sensacions, Sascha no va deixar entreveure cap mena de feblesa i va acabar tancant el primer set a la tercera oportunitat que va tenir.
Conscient de la seva superioritat física, Zverev va optar per un intercanvi ràpid que evités el joc més pausat i amb canvis d’altures de Nadal. Al cinquè joc, animat per una Philippe Chatrier entregada al jugador més important de la història de Roland Garros, va trencar-li el servei al seu rival amb una deixada meravellosa que va fer aixecar el públic del seu seient. Tot d’una, l’excel·lent dinàmica el va dur a volar sobre la pista on s’ha fet llegenda.
Complicat de desxifrar si va ser la grada qui va multiplicar Nadal o si va ser ell qui va encendre un cop més París, el balear va començar a fluir com si tingués una dècada menys sobre les seves cames. Tot i que en aquesta ocasió l’èpica va tenir caducitat curta. Zverev, contra tot i contra tots, va adjudicar-se un joc amb blanc per empatar el segon set: 5-5. Entre nervis i punts gairebé impossibles, el segon set estava condemnat a decidir-se en el tie-break.
Nadal va abusar del recurs de la deixada. La seva execució, deficient, el va condemnar a perdre el segon set de manera cruel. Precipitat, angoixat per acabar cada punt més aviat del que tocava, va cedir malgrat incrementar progressivament el nivell. No va ser suficient. No contra un rival extraordinari que ha crescut en tots els sentits des que es va trencar el turmell en aquest mateix escenari en les semifinals de Roland Garros de fa dues edicions.
Nadal desafia l’impossible. Ho va fer el 2022 a Austràlia i es va proposar repetir un altre miracle a casa seva. A París. No existeix la paraula rendició en el seu diccionari. El balear li va trencar el servei a Zverev a l’inici del tercer set, tot i que novament li va durar poc l’alegria perquè la immediata resposta de l’alemany va deixar les coses al mateix punt. A la grada, atents, hi havia espectadors de luxe com Djokovic, Alcaraz o Swiatek. Tothom atent a Nadal.
La reacció de Zverev a cada contracop va ser sensacional, sense deixar-se endur per la inèrcia de l’escenari, propietat eterna de Rafa. Reticent a la derrota, segurament a l’inevitable, Nadal va començar a jugar amb el cor i amb l’orgull de qui ha conquerit aquest torneig catorze vegades. Tot i l’admirable esforç, el problema de Nadal va ser en tot moment un Zverev intractable. Davant l’excel·lència no hi ha res a fer: boles profundes i cops magistralment executats.
El recital de Zverev va tenir recompensa i va acabar imposant-se amb justícia en el tercer i últim parcial: 6-3, després d’un partit de poc més de tres hores en què Nadal va estar a bon nivell, insuficient però per derrotar un rival que es penja l’etiqueta de gran favorit a alçar Roland Garros. Amb el públic dempeus, el balear va repetir les paraules de la prèvia: “No sé si ha estat la meva última participació, però en tot cas he estat molt feliç”. París també ho ha estat amb Nadal.
