Dos anys abans del Mundial d’Espanya 82, saltava la notícia als diaris italians que set jugadors quedaven suspesos per possibles partits arreglats. Un escàndol conegut com Totonero.
Paolo Rossi, amb 23 anys, era un dels homes que apuntaven aquelles sospites. Després de ser el millor jugador italià del Mundial del 78, va ser suspès de la selecció en l’Eurocopa del 80 i també del seu equip, el Perusa. El jove nascut a la Toscana, semblava caure en una desgràcia absoluta.
Tot i la seva desgràcia, la Juventus va confiar en ell i el va fitxar l’estiu del 1981. De la mateixa manera, Enzo Bearzot, seleccionador italià, comptava amb Rossi per al Mundial d’Espanya. No el va decebre.
Tot i això, en els tres primers partits es va quedar sense marcar. El gran partit del Mundial del 82 i la figura de Rossi va aparèixer a les semifinals contra el Brasil, a Sarrià. El catenaccio italià va vèncer el romanticisme brasiler. L’azzurra de Rossi va vèncer la canarinha de Sòcrates per 3 a 2, amb hat-trick de l’italià.
La final, contra Alemanya, al Santiago Bernabéu. El president de la República d’Itàlia, Sandro Pertini, va acabar saltant a la llotja d’autoritats als seus 85 anys, al costat del rei Joan Carles. Els gols de Rossi, Tardelli i Altobelli feien insuficient l’últim gol alemany de Breitner.
En el Mundial del 82, a la capital espanyola, Itàlia s’alçava amb la copa del món i Paolo es convertia en el màxim golejador del torneig amb sis gols. El futbol li va tornar tot el que li va treure a Rossi, es va convertir en millor jugador europeu de l’any 82, dos anys després de l’escàndol del Totonero.