El monòleg, en format de “stand up”, va irrompre amb força a l’estat espanyol als anys 90, amb l’emissió del programa ‘El Club de la Comedia’. D’aleshores ençà, ha proliferat la figura del monologuista dins de la nostra cultura, i l’escola Stand Up Academy, al barri de Gràcia, fa tretze anys que forma les noves promeses del món de l’humor. El seu professor, Gabriel Córdoba, és un veterà i un estudiós dels engranatges interns dels monòlegs. Ha publicat dos llibres sobre la seva metodologia.
Monòleg clàssic i Stand Up
Si bé el monòleg humorístic no ens era desconegut abans dels 90, gràcies a còmics com Miguel Gila, existeix una diferenciació marcada entre aquest format i l’americà “stand up”. Al monòleg clàssic s’interpreta un personatge i es fa servir tant vestuari, com a elements d’attrezzo. Tot això es perd en el format “stand up”, el monòleg còmic, on l’artista és ell mateix, parla des de la seva veu i la seva veritat, mentre es busca la naturalitat i s’interpel·la el públic.
Un format important
El format “stand up comedy” va néixer als Estats Units i és un anglicisme que vol dir, literalment, “fer comèdia dempeus”. Entre els anys 30 i 50, foren impulsats i estesos per les màfies propietàries dels clubs nocturns, on es desenvolupaven a les nits espectacles de varietats, que incloïen la figura de l’humorista. Però la seva època daurada la tindria als anys 80, quan van començar a aparèixer els clubs de comèdia, especialitzats únicament en aquesta format d’humor, amb artistes com Jerry Seinfield, Eddie Murphy o Whoopy Goldberg. Aquest va ser també el moment en què es va començar a estendre la seva pràctica arreu del món.
Escola d’humoristes
El Stand Up Academy ofereix totes les eines que es necessiten per tal de desenvolupar la difícil tasca de fer riure una sala plena de gent, només amb la força de les nostres paraules. L’escola imparteix tant cursos trimestrals, com intensius durant el cap de setmana. L’alumnat treballa sempre a partir de les seves experiències i l’objectiu és aconseguir tenir un material propi per poder debutar en les produccions pròpies que el centre organitza, ja que, com ens recorda el seu professor, Gabriel Córdoba, el públic és sobirà, i no hi ha millor manera per aprendre que pujar a un escenari.
Hi ha un professor molt millor que jo, que és el públic, i contra aquest professor jo no hi puc competir.
Les claus de la comèdia
Al contrari del que es podria pensar en un primer moment, per fer un monòleg còmic no n’hi ha prou de ser una persona graciosa i explicar anècdotes. La improvisació, si no està basada en un guió previ també pot ser una recepta per al fracàs. Hi ha molta literatura especialitzada en les claus de l’humor i les seves tècniques. A través de l’estudi de totes aquestes tècniques i, sobretot, molta pràctica amb el públic, és com realment es pot aconseguir escriure material propi que funcioni dalt d’un escenari. Perquè al final, com tot, l’humor també s’aprèn.
