Benedetta’, de Paul Verhoeven, un dels títols estrella del Festival de Canes passat, s’ha pogut veure a la Secció Perles de Sant Sebastià, on vam poder entrevistar la seva protagonista, Virginie Efira.

A la Itàlia de finals de segle XVII, en plena epidèmia de la pesta, Benedetta Carlini arriba com a novícia al convent de Pescia, a la Toscana. Des de molt petita, és capaç de fer miracles i la seva presència en el si de la seva nova comunitat tindrà un impacte immediat i transcendental.

‘Benedetta’, una santa lesbiana

Paul Verhoeven va descobrir el llibre ‘Afectos vergonzosos. Sor Benedetta: entre santa y lesbiana’, de Judith C. Brown, publicat a Espanya el 1989, gràcies al seu guionista Gerard Soeteman. Però no va aconseguir adaptar-lo fins que va començar a treballar amb David Birke, guionista d’‘Elle’, que va ser qui va trobar el to per dur al cinema aquest film que parla del que es pot considerar el primer procés contra el lesbianisme plenament documentat. A Virginie Efira el llibre li va apassionar.

El procés de Benedetta es pot considerar el primer procés contra el lesbianisme. Explica alhora la seva història i ens fa veure el que significava ser dona en aquells moments, com era la societat a Itàlia en aquell segle. És apassionant.”
Virginie Efira, actriu

Tàndem Efira i Paul Verhoeven a‘Benedetta’

No és la primera vegada que Efira coincideix amb el director d’Instint Bàsic’. L’actriu belga, que tenia un petit paper a ‘Elle’, mai va pensar que Verhoeven pogués escriure una pel·lícula pensant en ella com a protagonista principal.

‘Benedetta’ és una història d’amor lèsbic, però també és una història de fe, de poder i de manipulació, amb un personatge femení molt potent. Un tema així es prestava a fer una pel·lícula històrica o, fins i tot, religiosa, però Verhoeven opta per acostar-s’hi des d’un punt de vista molt més proper i humà.

Benedetta és una pel·lícula històrica, amb moltes ressonàncies contemporànies. És un retrat d’una dona que intenta trobar un lloc en una època extremadament tancada, com comportar-se, com estimar. És alhora una farsa, una sàtira política. És una gran pel·lícula romàntica, una història d’amor. Com tots els grans films, jo entenc que ‘Benedetta’ et pot agradar o no agradar. Però sé que té alguna cosa especial.’’”
Virginie Efira, actriu

benedetta Virginie Efira
Virginie Efira, la Benedetta de Verhoeven al Festival de Sant Sebastià

Al costat d’Efira, trobem Charlotte Rampling com a l’abadessa del convent i la jove Daphné Patakia, que encarna la Bartolomea, la novícia enamorada de la Benedetta. El film es va rodar a la Toscana i a prop de Roma, i en interiors a França, posant una cura exquisida en l’ambientació però, al mateix temps, amb la idea molt clara que en aquest relat real hi havia connotacions molt contemporànies que podien provocar reaccions oposades.

Benedetta
Charlotte Rampling interpreta l’abadessa del convent

La crítica de ‘Benedetta’

‘Benedetta’ s’inscriu en una llarga tradició de films de monges en la qual destaquen, entre d’altres, ‘La religiosa’, de Jacques Rivette amb Anna Karina, o ‘Los diablos’, de Ken Russell amb Vanessa Redgrave, amb el que aquesta ‘Benedetta’ té bastants punts en comú.

Provocadora i lliure, però menys transgressora i eròtica del que aparenta, ‘Benedetta’ va més enllà de la simple qualificació de pel·lícula d’amor lèsbic. Una proposta desvergonyida que també parla de moral, d’espiritualitat i de la hipocresia de la institució eclesiàstica, i que demana no prendre-se-la massa seriosament, només així la gaudirem com el que és, un divertiment kitsch, extravagant i hilarant.