Encara que el seu nom s’associa al cinema de propaganda nazi, Leni Riefenstahl (1902-2003) va ser molt més que la simple “directora de Hitler”. Entre moltes altres coses, va confiar en la força de les imatges i va demostrar que el discurs no sempre necessita paraules.
Encara que el seu nom s’associa al cinema de propaganda nazi, Leni Riefenstahl (1902-2003) va ser molt més que la simple “directora de Hitler”. Entre moltes altres coses, va confiar en la força de les imatges i va demostrar que el discurs no sempre necessita paraules.
La vida de Leni Riefenstahl convida a submergir-se en tota la història del segle XX. La seva vinculació al règim nazi l’ha convertida en un personatge controvertit, però va ser una de les grans innovadores del documental i, algunes de les tècniques que va emprar, han exercit una enorme influència en el cinema posterior.
L’ombra de Hitler
Leni Riefenstahl va néixer a Berlín l’any 1902. Sempre va voler ser ballarina, però una lesió li va impedir seguir aquest camí. Als 22 anys, va descobrir la seva vocació d’actriu i, poc després, el 1925, es convertia en l’estrella dels films d’Arnold Franck, el creador del gènere del cinema de muntanya, en títols com ‘La montaña sagrada’ o ‘Tempestad en el Mont-Blanc’.
El 1932, va dirigir la seva primera pel·lícula, ‘La luz azul’, on ella era la protagonista. Impressionat pel seu treball, Adolf Hitler li va oferir filmar el míting anual del Partit Nazi a la ciutat de Nuremberg, el 1933. Riefenstahl s’hi va negar al·legant que es fixaria en les coses equivocades. Precisament va ser això el que va impulsar-lo a confiar-hi. El resultat va ser el que es considera el primer fragment de la ‘Trilogia de Nuremberg’: ‘La victoria de la fe’.
Un any després, Hitler va tornar a cridar-la perquè filmés, amb el mateix estil i punt de vista, el Congrés Nazi a Nuremberg, el 1934. Riefenstahl va acceptar el repte i, així, va néixer el documental de propaganda ‘El triunfo de la voluntad’. La ‘Trilogia de Nuremberg’ es tanca amb ‘Día de la libertad: Nuestras fuerzas armadas’, de 1935, un film molt menys conegut.
Domini del llenguatge cinematogràfic
En l’època de la seva estrena, ‘El triunfo de la voluntad’ no va ser considerat un documental de propaganda i va ser lloat com un dels cims del llenguatge cinematogràfic. Va guanyar el Premi al Millor Documental a la Mostra de Venècia de 1935, va obtenir un altre premi en l’Exposició de París de 1937 i va rebre els elogis del mateix Charles Chaplin i l’admiració de Frank Capra, que va utilitzar la seva tècnica de filmar, encara que amb objectius molt diferents, a ‘Why We Fight’ del 1942.
L’èxit d’‘El triunfo de la voluntad’ va fer que Hitler li tornés a encarregar rodar un altre gran esdeveniment de propaganda nazi, les Olimpíades del 1936, que van donar origen al monumental díptic ‘Olimpiada, parte 1’ i ‘Olimpiada, parte 2’, estrenat el 1938, considerat un dels puntals del gènere documental pels seus enquadraments arriscats i trencadors, el seu muntatge enlluernador i l’espectacular bellesa de les seves imatges.
En esclatar la guerra, Riefenstahl preparava ‘Tierra Baja’, una adaptació de la novel·la d’Àngel Guimerà, que va estar a punt de rodar a Espanya gràcies a les facilitats del règim de Franco. Però, el projecte, es va frustrar i va haver d’abandonar-lo fins al 1952 que va poder acabar-lo.
Al 1991, als 90 anys, Riefenstahl va venir a Espanya per presentar un impressionant llibre de memòries que, en l’edició espanyola, contenia un pròleg de Romà Gubern. L’actriu, directora i escriptora va suportar amb humor que tothom parlés sempre del seu passat nazi, oblidant tot el que havia fet abans i després. Deu anys més tard, el 2002, amb 100 anys, va anar al Festival de Sevilla per presentar el seu últim treball, el documental aquàtic ‘Impresiones bajo el agua’. Va morir el 2003 a Baviera, quan acabava de fer 101 anys.
