Un intèrpret de 80 anys se’n va a Viena a la recerca de l’exoficial nazi que podria haver executat els seus pares. En arribar a casa seva, només troba el seu fill, un jubilat vividor que s’ha distanciat del passat del seu pare. Però la visita desperta el seu interès. Així, els dos homes emprenen un viatge a través d’Eslovàquia a la recerca de testimonis supervivents de la tragèdia i descobriran profunds conflictes no resolts.

La trajectòria de Martin Sulík

Martin Sulík és el director més internacional i “multipremiat” d’Eslovàquia. Nascut el 1962, va debutar el 1991, però es va donar a conèixer el 1995 amb ‘Záhrada (El jardín)’. ‘Gypsy’, del 2011, va estar nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. ‘Sin olvido’ és el seu setè llargmetratge i el primer que s’estrena al nostre país.

‘Sin olvido’ neix de la fascinació del director i el seu guionista per la idea d’un fill enfrontat al fosc i ocult passat del seu pare. La idea que fos austríac els permetia oferir una mirada sobre el seu país vist des de fora. Per donar-hi un contrapunt, van crear el personatge del professor, un vell jueu que va perdre tota la seva família durant la guerra. La història recau sobre aquests dos homes que emprenen un camí de reconeixement i memòria, de reconciliació i descobriment, no només per a ells, també per a les noves generacions que saben molt poc del seu passat.

La crítica

Estranya comèdia tràgica, ‘Sin olvido’ és una “buddy movie” emocional de dos homes molt diferents. Un està interpretat per Peter Simonischek, l’extraordinari actor que vam descobrir a ‘Toni Erdmann’. El professor l’encarna, amb una gran humanitat i sentit del humor, Jirí Menzel, el recentment desaparegut director de ‘Trenes rigurosamente vigilados’, que també va tenir una dilatada carrera com a intèrpret.

Desigual en les seves situacions, irregular en la seva posada en escena, la pel·lícula va guanyant pes a mesura que es consolida l’amistat entre el fill del botxí i el fill de les víctimes. Tant un com l’altre aprendran que és possible assumir la culpa i assolir la redempció i que la memòria col·lectiva moltes vegades ajuda a comprendre millor la memòria individual. Un film que val la pena veure, encara que només sigui per no oblidar mai Jirí Menzel, un gran director i una gran persona.