CAR series feministes mars 2021

Per celebrar el Dia Internacional de les Dones hem fet una selecció de les crítiques del programa de cine de betevé ‘La cartellera’. Una tria inspirada en aquelles sèries que aposten per una mirada feminista amb personatges de dones que van més enllà dels esquemes i estereotips tradicionals de la societat masclista.

Noves mirades de gènere que ja formen part de les propostes d’una nova generació de directores, guionistes i productores disposades a fer del feminisme una lluita present en el panorama audiovisual actual.

1. ‘Mrs. America’

Una sèrie política que ens recorda les dificultats de la lluita feminista per consolidar els drets de la dona, que trobareu a HBO. La sèrie recorre la història dels Estats Units des de la presidència de Nixon fins a la de Reagan amb una cura exquisida en l’ambientació, el vestuari i la banda sonora.

Excel·lent en tots els sentits, ‘Mrs. America‘ juga sense por a la falta d’empatia que produeixen molts dels seus personatges. Però, el més important, de fet el més terrorífic, és comprovar com els arguments a favor de la família, contra l’avortament, els homosexuals i qualsevol tipus de dret de les dones tornen a estar presents en la política dels Estats Units i, lamentablement, al nostre país. Una sèrie per estudiar i debatre.

El fantàstic càsting és un dels atractius principals d’aquesta producció, amb la presència de Cate Blanchett, que va acceptar el repte d’encarnar Phyllis Schlafly, un dels personatges més odiosos que es poden imaginar. ‘Mrs. America’ no és una sèrie documental i, per això, hi juguen un paper molt important personatges que no són històrics. El més interessant és el d’Alice Macray, que interpreta Sarah Paulson, una mestressa de casa convencional fascinada per la figura de Schlafly, a la qual segueix fidelment fins que, a poc a poc, es va adonant del que representa i va adquirint una autonomia de pensament que l’allunya d’ella.

2. ‘Podría destruirte’

Una sèrie britànica excel·lent, de 12 capítols, que podeu veure a HBO, dirigida per la també actriu, cantant, poetessa i guionista Michaela Coel, que també és una militant molt activa del moviment #MeToo. Va ser la primera dona negra que es va llicenciar a la Guildhall School of Music & Drama l’any 2012, amb el projecte teatral ‘Chewing gum dreams’. Més tard la va adaptar per a la televisió i es va convertir en una reeixida sèrie per Channel 4 que li va valer, el 2016, dos premis BAFTA a la millor intèrpret de comèdia i al millor talent, a més del reconeixement mundial. Com a actriu ha participat en capítols de ‘Black mirror’ o ‘London spy’ i a la minisèrie ‘Black earth rising’, en què interpreta una supervivent del genocidi de Ruanda. 

La sèrie explica la història de l’Arabella, una jove escriptora, feliç i despreocupada que després d’un èxit inesperat a les xarxes socials, que la va convertir en la “veu de la seva generació”, es troba amb el repte d’escriure un altre llibre. Incapaç de concentrar-se, surt amb els amics una nit de la qual no recorda res, tot i despertar-se amb un tall al cap, sang a la samarreta i el mòbil trencat.

Una de les millors idees de la sèrie, que es mou constantment entre la comèdia i el drama, és el fet de mostrar diferents tipus de violacions i de reaccions. Ambientada al Londres del Brexit, en un món de personatges negres orgullosos dels seus orígens africans, ‘Podría destruirteés un retrat col·lectiu de les diferents maneres d’entendre el “No és no” i com, a vegades, les relacions consentides i gaudides deriven cap a situacions molt més complicades.

3. ‘Honor’

Basada en una història real sobre la investigació de la desaparició i assassinat de la noia kurda iraquiana Banaz Mahmod l’any 2006, la sèrie ‘Honor’ relata un dels crims més atroços i mediàtics del Regne Unit en els últims anys. Una producció britànica de dos episodis, que trobareu a la plataforma Filmin, que narra una execució per encàrrec familiar.

Focalitzar la història en la investigació del crim en lloc de mostrar la vida de la noia i el seu calvari fins a l’assassinat, és el que permet a aquesta sèrie, clàssica i gens pretensiosa, revelar els codis arcaics i atroços que continuen vigents en algunes cultures, denunciar aquests costums violents i bàrbars en ple segle XXI, en què les dones no representen res i, al mateix temps, posar en evidència la indiferència cap aquest tipus de conflictes i la falta d’interès i d’humanitat per part de la policia anglesa, que va passar per alt les seves denúncies fins a cinc vegades. 

‘Honor’, narrada de forma autèntica i respectuosa, és una sèrie que invita a la reflexió i busca crear consciència però que, sobretot, demostra la valentia de la Banaz, que va tenir el coratge d’enfrontar-se amb la seva família en pro de la seva llibertat.

4. ‘Jeffrey Epstein: asquerosamente rico’

Dirigida per Lisa Bryant és una minisèrie documental de quatre capítols a Nexfilx inspirada en el llibre ‘Filthy Rich’, de James Patterson. Al principi, es tractava d’investigar en la vida d’Epstein, un dels grans depredadors sexuals contemporanis, acusat de muntar una enorme xarxa de tràfic de menors, però, molt aviat, Bryant es va adonar que el documental havia de donar veu a les noies que havien estat violades, utilitzades i manipulades per ell des dels anys 90.

Epstein, un dels homes més rics del món va ser detingut el juliol del 2019, i enfrontat a una condemna de cadena perpètua, però segons fonts oficials es va suïcidar, el 10 d’agost del mateix any, just abans de ser jutjat.

Mentre rodava ‘Jeffrey Epstein: asquerosamente rico’, Bryant va viure en directe l’alegria per la seva detenció i la decepció per la seva mort, a l’igual que les dones, que es van sentir estafades amb aquest final que les deixava sense la compensació de veure’l podrir-se a la presó i que, a més, deixava moltes incògnites sense resoldre. Malgrat no fer-se el judici, totes elles van tenir la recompensa de veure com, després d’haver estat acusades de prostitució, un jutge les va reconèixer com a víctimes d’una enorme xarxa internacional de tràfic de menors.

5. ‘Gambito de dama’

Barreja de drama familiar, competició esportiva, coming-of-age, thriller i una clara reivindicació de l’empoderament femení, ‘Gambito de dama’, de Scott Frank i Allan Scott, s’ha convertit merescudament en un dels grans èxits de la plataforma Netflix. La història de Beth Harmon es basa en la novel·la de Walter Tevis, “un tribut a les dones intel·ligents” que la converteix en una d’aquelles sèries referencials que quedaran en la memòria de l’audiència com un regal irrepetible.

Una banda sonora espectacular, l’ús imaginatiu de la llum i les ombres, un vestuari i decorats cuidats de la història ambientada en gran part en temps de la Guerra Freda de la dècada dels 60, són alguns dels molts elements que fan d’aquesta producció una de les propostes més fascinants que hem vist darrerament.

El títol, ‘Gambito de dama’, prové d’una de les obertures més famoses del joc d’escacs, que es caracteritza per l’ofrena del peó a l’adversari. Els set capítols de la sèrie s’organitzen segons els diferents temps d’una partida d’escacs, començant per les obertures, en què coneixem la Beth Harmon, una òrfena de nou anys, fins al final del joc, quan ja té 22 anys i s’ha d’enfrontar amb el seu rival més poderós, el rus Vasili Borgov.

Tota la història es basa en el personatge de la Beth, a la qual donen vida dues actrius extraordinàries. Isla Johnston, una nena amb una gran personalitat i presència, l’encarna a l’edat de nou anys en el primer episodi. Anya Taylor-Joy li dona vida en els sis restants.

6. ‘Adult material’

Una sèrie sobre el món de la pornografia i una de les revelacions de la temporada al Regne Unit que podeu veure a Filmin i HBO. ‘Adult material’ ens fa entrar de manera versemblant en un món que pot ser tan divers com diverses són les experiències de les persones que hi treballen. També obre el discurs sobre les reivindicacions feministes, i llança preguntes sobre el sexe, els límits, l’abús, el consentiment, el poder i sobre l’estigmatització de les actrius, amb la voluntat de trencar alguns clixés i fer reflexionar sobre com són les dones que hi treballen i aprofundir en els seus neguits i contradiccions, però també en les seves raons i vides particulars.

La producció fa que ens identifiquem clarament amb la protagonista, però no transmet el missatge que la indústria pornogràfica és estrictament bona ni dolenta, és molt complexa. En definitiva, una sèrie de vegades impactant, d’altres incòmoda, però sempre realista i reveladora.

La creadora és la reconeguda dramaturga Lucy Kirkwood, que també havia escrit per a la sèrie ‘Skins’. Amb l’assessorament de diverses actrius del sector va descobrir que moltes dones hi treballen per interès matern, ja que els permet tenir un sou elevat sense renunciar a una dedicació familiar plena. Conèixer l’estrella Rebecca Moore també li va fer replantejar-se alguns dels seus prejudicis ja que, com afirma, és una de les persones més intel·ligents i divertides que ha conegut mai. La dirigeix Dawn Shadforth, que ha signat molts vídeos musicals, així com dos capítols de la sèrie ‘Trust’, entre d’altres.

7. ‘Veneno’

La minisèrie d’Atresplayer Premium dirigida pels Javis és, sens dubte, una de les produccions espanyoles més importants de l’any, una clara reivindicació i homenatge al col·lectiu de persones trans, en general, i a la icona Cristina Ortiz, en particular. Una ficció que ja es col·loca entre les millors sèries del 2020, segons ‘The New Yorker‘.

La seva gran força en la normalització de les diferents identitats sexuals, el fet de donar més representació trans als mitjans i la gran qualitat de la seva posada en escena i de les seves actuacions, mereixerien que la sèrie es pogués veure molt aviat en un horari de màxima audiència en una televisió en obert. No només perquè és boníssima, sinó perquè és molt necessària. 

Però el més important de ‘Veneno’ és el seu valor polític i social. La sèrie dona visibilitat i dignifica un col·lectiu que ha estat, i encara està, molt discriminat. La nova llei trans que s’està tramitant al Congrés és una prova de com s’ha avançat en drets i en respecte gràcies a la lluita de persones com La Veneno malgrat que, en realitat, encara queda molt camí per conquerir.

8. ‘Creedme’

Netflix ens ofereix ‘Creedme‘, una valenta minisèrie inspirada en fets reals sobre un cas de violació que ajuden a pensar, entendre i reflexionar sobre com la societat s’enfronta amb els problemes, i com es pot arribar a manipular i tergiversar la veritat per conveniència o per falta de formació. I és imprescindible perquè mostra la valentia de les víctimes que fan el pas de denunciar-ho i també perquè explora el trauma i les seves conseqüències amb tacte i sensibilitat, sense caure en el sensacionalisme més morbós.

L’any 2008, l’adolescent Marie Adler va ser acusada de denunciar falsament que havia estat violada. Tres anys després que el seu cas es tanqués, les inspectores Grace Rasmussen i Karen Duvall investiguen una sèrie de terribles atacs similars i inicien un llarg camí per descobrir la veritat.

La producció se centra principalment en la història de la Marie Adler, personatge que interpreta Kaitlyn Dever, i un aspecte molt valuós és la manera com enfoca la violència de les violacions, des del punt de vista de les dones, que no perden mai ni la dignitat ni l’enteresa després de sobreviure als atacs. D’una banda, deixa la història del violador fora del relat per centrar-se en l’experiència de les víctimes. I, de l’altra, no mostra les violacions de manera explícita, sinó amb molta cura a través dels records de qui les van sofrir, però deixant entendre a l’espectador que el seu trauma no és comparable a cap altre tipus de crim i, sobretot, que no totes reaccionen de la mateixa manera.