Amb nombrosos curtmetratges a l’esquena, Toni Bestard va debutar en el llargmetratge el 2011 amb la comèdia dramàtica ‘El perfecte desconegut’. El 2015, va presentar, junt amb Marcos Cabotá, el documental ‘I am your father’, sobre l’actor que interpretava Darth Vader, David Prowse. Ara, a causa de la covid-19, estrena ‘Pullman’ directament a Filmin, en què també podeu trobar altres títols seus. Hem pogut parlar amb ell de forma telemàtica.

La primera pregunta és obligada. Com estàs vivint aquest confinament i tot el que envolta la pandèmia? 

Com tothom, amb molta resignació, paciència i molta incertesa. A veure com evoluciona tot i com afecta les nostres vides a curt i llarg termini. És una situació única que ningú no hagués pensat mai que viuríem.

I, en aquest sentit, com creus que es veurà afectat el sector del turisme a Mallorca?

Doncs la cosa està molt complicada. Som una illa que vivim del turisme i la crisi econòmica serà pitjor que la viscuda fa uns anys. Hem d’estar preparats pel pitjor i, sobretot, veure com en podem sortir.

Precisament, ‘Pullman’ parla, en part, de l’explotació de l’illa per part de cert tipus de turisme. T’interessava mostrar això?

Encara que la pel·lícula incideix més en la relació d’amistat dels dos nens i el seu viatge iniciàtic, és obvi que el context és aquest submon, aquesta rebotiga del paradís que, moltes vegades, i fins i tot els propis mallorquins, només coneixen a través de la pàgina de successos. 

Origen de la història 

La idea de ‘Pullman’ parteix del curt del mateix Bestard, ‘El viaje’, que va escriure Arturo Ruiz Serrano, ara, coautor del guió. En aquell cas, eren dos nens de l’extraradi de Madrid que veien la crua realitat amb els ulls propis dels infants. 18 anys després, alguns dels temes, com les il·lusions dels nens i la seva manera d’entendre el món, segueixen tan actuals com sempre. 

Ho veus així?

Sí, i per això vaig voler tornar a la història. Evidentment, el context era un altre, ja que al 2002 jo vivia a Madrid, i ara ja fa més de 15 anys que vaig tornar a casa. També els nens del 2000 eren molts diferents als d’ara, així que vaig adaptar aquella història i expandir el seu univers a l’actualitat. I és increïble veure com les coses, en 18 anys, no han canviat tant.

Els dos protagonistes

Pel que fa als protagonistes, ara són dos nens fills d’immigrants i, a més, molt diferents. Explica’ns aquesta elecció.

Va ser el fet de triar els Pullman com a escenari el que em va dur a elegir dos fills d’immigrants, ja que és una situació real. Als Pullman hi ha moltes famílies immigrants, de diferents nacionalitats, que conviuen a aquell edifici. M’agradava la idea que els dos nens, ja nascuts aquí i amb una cultura més propera a la nostra, tinguessin una família amb cultures tan diferents. Viuen porta amb porta, i quasi no es relacionen. Però quan els nens inicien el viatge, sí que connecten i deixen enrere qualsevol prejudici.

Parla’m dels dos nens, l’Alba i el Keba. Són pràcticament debutants. Com vas treballar amb ells?

No són actors, evidentment, i vaig haver de desenvolupar dinàmiques diferents de feina. Primer vàrem assajar quasi dos mesos i, després, al rodatge ens havíem d’ajustar un poc als seus temps. No podem oblidar que són nens, i quan desconnecten perquè estan cansats o volen jugar, els has de respectar. Havíem de tenir paciència i ajustar contínuament el pla de rodatge. 

Mallorca com a paisatge de contrastos

En llocs on hi ha riquesa i ostentació acostuma a existir l’altra cara de la moneda. En aquest sentit, el contrast entre els apartaments Pullman, un antic hotel de luxe convertit en un edifici per a moltes famílies immigrants, i el Palau de Marivent és colpidor. 

El film és ple de contrastos i desigualtats. És un tema que et preocupa?

Tant com preocupar, em sembla que és necessari que coneguem que aquesta realitat, aquests contrastos existeixen i no podem donar-li l’esquena i pensar que tot és idíl·lic i meravellós. És veritat que Mallorca és un petit paradís, però també hi ha una altra cara de la moneda que no pot passar desapercebuda per a tots nosaltres.

‘Pullman’ pot recordar l’excel·lent ‘The Florida project’. Les desigualtats econòmiques i socials, i la mirada infantil, són temes universals que tothom pot entendre i que era perfectament extrapolable a un lloc com Mallorca.

Tenies el film de Sean Baker al cap?

La veritat és que vàrem acabar d’escriure el guió al febrer del 2018, just quan es va estrenar ‘The Florida project’. Quan la vaig veure, és evident que vaig trobar moltes coses en comú. Però això no em va desmotivar, tot el contrari, ja que la pel·lícula em va semblar excepcional. Si arribava el punt que comparessin les dues pel·lícules, fins i tot em semblaria afalagador. La veritat és que m’agraden molt les pel·lícules de mirades infantils, especialment ‘Matar a un ruiseñor’ o ‘La nit del caçador’. No vull dir que ‘Pullman’ s’assembla a aquestes, però estan en el meu ADN cinèfil.

Un dels aspectes clau, i que fa que l’espectador adult somrigui però alhora s’entristeixi, és que mostres la realitat a través dels ulls dels nens. Era tot un repte, oi?

Sense cap dubte. Era el principal repte. No volia mostrar la realitat amb els ulls d’un adult, sinó apropar-me a ella a través de la mirada innocent i lliure de prejudicis dels dos nens. Per a aquest motiu, els temes més adults i complexos que apareixen a la pel·lícula es mostren d’una manera més subtil, exempta de dramatismes, ja que tot passa pel tapís de la mirada dels nens.

Tot i la dificultat de les situacions que retrates, no caus en el tremendisme ni en la pornografia de la misèria. Sempre mantens un to respectuós i, potser, malgrat tot, esperançador?

He volgut fer una pel·lícula que poguessin gaudir pares i fills. És veritat que les situacions que retrato podrien ser molts sòrdides, però he preferit mostrar-les amb respecte i amb aquest to esperançador. Perquè la realitat és que fins i tot en la pitjor de les situacions, un nen no deixa de perdre mai l’esperança.

‘Pullman’ entronca amb la línia de pel·lícules sobre creixement per oferir-nos un retrat tendre, però no desproveït de crítica envers la societat, de dos protagonistes amb pocs recursos que s’enfronten a les diferents cares de l’illa de Mallorca. La naturalitat i ingenuïtat dels nens, i el difícil i ben aconseguit equilibri del seu to, són alguns dels aspectes més destacats d’aquesta cinta que s’estrena en exclusiva a Filmin.