El D’A Film Festival Barcelona li va dedicar una retrospectiva, que va acollir la Filmoteca de Catalunya, amb la visita de la cineasta i la projecció de cinc dels seus llargmetratges.

Malgorzata Szumowska

Malgorzata Szumowska va néixer a Cracòvia el 1973. Es va graduar el 1998 a la prestigiosa Escola Nacional de Cinema, Televisió i Teatre de Lódz i, aquell mateix any, va debutar amb el curt documental ‘Silencio’, sobre la vida senzilla d’una família rural de Polònia, que va entrar a la llista de les 14 millors pel·lícules de la història d’aquesta escola.

La directora Agnieszka Holland ha estat la seva mentora. L’ha inspirat, aconsellat i ajudat. Una relació personal i professional que encara mantenen i que, en part, és responsable que s’hagi dedicat al cinema. Decla

El seu primer llargmetratge de ficció va ser ‘Happy man’, l’any 2000, nominat als Premis del Cinema Europeu i guardonat al Festival de Tessalònica. A partir d’aquí, va començar una sòlida i abundant filmografia present en tots els certàmens internacionals importants. A més, va ser triada per la revista ‘Variety’ com una de les 10 millors directores europees joves. Al 2004, va dirigir ‘Ono (Stranger)’, la història d’una jove embarassada, amb una feina poc gratificant i mal pagada, una relació familiar difícil i una parella absent, que aprèn a estimar la seva vida i a compartir aquest amor amb el fill que espera. 

Després de participar a l’obra col·lectiva ‘Visiones de Europa’, al 2008, va dirigir el seu tercer llargmetratge, ‘33 scenes from life’, que va rebre el Premi Especial del Jurat a Locarno i va ser la millor pel·lícula de l’any als Premis del Cinema Polonès. En el film, una artista d’èxit, casada amb un famós compositor, ha d’enfrontar-se sobtadament a una sèrie de crisis.

Personatges marcats

En la seva obra, hi trobem personatges anònims, solitaris i aïllats en la seva singularitat, sovint danyats per la vida, i un tema recurrent que afecta tots els éssers humans: la mort, com si en busqués respostes a les pel·lícules que fa. 

L’èxit de ‘33 scenes from life’ va cridar l’atenció de la companyia Zentropa, creada per Lars von Trier. Szumowska es va convertir en coproductora d’’Anticristo’ i, després, li van produir ‘Elles’, al 2011 a França, entorn d’una periodista que prepara un article sobre la prostitució estudiantil. Les reunions amb dues universitàries li mostren un món de llibertat, orgull i poder. Una exploració del desig que planteja reflexions al voltant de la sexualitat femenina, els judicis socials o l’envelliment. 

Tot i parlar d’assumptes molt comuns, com la vida, l’amor i els sentiments, el seu enfocament no ho és. És innovador i hi sol haver algun element fantàstic. També hi ha una clara preocupació pel cos i pels seus trastorns, però també són habituals les tensions entre pols oposats: realitat i somni, drama i comèdia, lletjor i bellesa, subjecte i col·lectiu, realisme i sàtira, cos i ment. I, de fons, un comentari sobre la Polònia actual, un país a cavall entre la modernitat i la tradició, on política i religió tenen un paper important.

La història de Polònia és molt complicada. Hi ha molt de martirologi, hi ha molta guerra, molts règims, molta destrucció, classes. A sobre, l’Església catòlia crea la tendència a sentir-se culpable tota l’estona… Tenim un passat molt i molt complicat. Potser jo soc un bon exemple d’algú que s’ha desfet de tot això. I he dit: “No, no vull participar en tot això”.”
Malgorzata Szumowska, cineasta

‘Elles’ va demostrar que no tenia por de tractar temes difícils ni de trencar tabús. I ho va tornar a fer a ‘Amarás al prójimo’, la història d’un sacerdot catòlic homosexual, que posava el dit a la nafra a les contradiccions morals de la societat a partir de l’orientació sexual del protagonista. Una clara denúncia de l’estretor de ment de la Polònia rural i de la burocràcia corporativista de l’Església respecte als capellans de passat qüestionable.

Dos anys més tard, va fer ‘Cuerpo’, premiada a Berlín amb l’Os de Plata a la millor direcció i als Premis del Cinema Europeu al millor muntatge, sobre un jutge d’instrucció cínic i la seva filla malalta d’anorèxia que intenten reconciliar-se després de la mort de la mare.

La controvertida ‘Mug’

La corporalitat i la transgressió també van ser objecte de la controvertida ‘Mug’, Gran Premi del Jurat a Berlín. El punt de partida van ser dos fets que van tenir lloc a Polònia uns anys abans: la construcció d’un Crist gegant a un petit poble i el primer trasplantament de cara al país, que van servir de base per una història sobre l’enveja, l’aversió i la xenofòbia, en què la vella mentalitat comunista es barreja amb la nova avarícia capitalista. Amb ‘The other lamb’, per primer cop rodava en anglès i a partir d’un guió aliè, i conservava algunes constants com la religió, la jerarquia, el patriarcat o les estructures rígides de poder. En més de 20 anys de carrera, ha anat alternant la ficció amb els documentals, tot i que ha estat la ficció la que més reconeixements li ha aportat.

“Crec que els documentals aporten un bagatge fantàstic per als directors de llargmetratges. Inclús m’arrisco a opinar que els cineastes que no han fet mai un documental, són menys poderosos que els cineastes  que sí n’han fet. Perquè els documentals t’ensenyen a ser modest davant de l’objecte que estàs filmant.”


Al 2020 va participar en el projecte Women’s Tales, creat per la marca Miu Miu amb el curt ‘Nightwalk’, que mostra la fluïdesa de gènere sense fer servir paraules. El seu darrer llargmetratge, ‘Nunca volverá a nevar’, codirigit amb el seu director de fotografia habitual Michal Englert, és una sàtira social en què un massatgista misteriós sembla capaç de guarir les ànimes i canviar les vides dels residents d’una comunitat. Tot just acaba de fer el salt als Estats Units amb ‘Infinite storm’, produïda per Sony i protagonitzada per Naomi Watts, i no sembla que hagi de ser una experiència puntual. Decla

Imprevisible, sorprenent, provocadora, polèmica, intensa, crítica, incòmoda i suggeridora. Una obra difícil d’etiquetar, i això és el que la fa especial i única. Szumowska és una referència indispensable del cinema polonès i europeu actual i, també, del futur.