Kristen Stewart, va superar el menyspreu del públic per convertir-se en una estrella lliure, sense pèls a la llengua, que sap riure’s d’ella mateixa, que sap entomar amb esportivitat els fracassos, com el de ‘Los Ángeles de Charlie’, que ha lluitat per defensar la seva orientació sexual contra els interessos de la Indústria. Reconeix que la seva segona pell és el feminisme i per això aprofita la seva influència per fer d’altaveu. 


La igualtat és una cosa que tots hauríem de provar.”

L’equip de ‘La Cartellera’ va entrevistar l’actriu per parlar del film ‘Seberg’ que va clausurar l’Americana Film Fest 2020. Kristen Stewart comparteix moltes coses de la biografia de Jean Seberg.

Què tenen en comú Stewart i Seberg ?

Tenen en comú que les dues van arribar a la fama a una edat molt jove. Stewart es va donar a conèixer internacionalment a ‘L’habitació del pànic’, quan tenia 10 anys. Van ser focus de l’atenció mediàtica. La saga ‘Crepuscle’ va marcar un abans i un després en la seva carrera entre els 18 i els 23 anys. Van triomfar a Hollywood i, també, al cinema europeu, en especial, al francès. Stewart va guanyar un premi César a la millor actriu secundària per ‘Els núvols de Sils María’, d’Olivier Assayas, convertint-se en la primera americana en guanyar aquest premi. També va rebre el guardó a l’actriu de la dècada per l’Associació de Crítics de Hollywood. A banda de la semblança física, totes dues són icones d’estil  ―Stewart és actualment imatge de la marca Chanel― i se surten dels esquemes de bellesa tradicional.


No he pensat en la meva carrera com una cosa amb una forma determinada que pugui controlar. Tant si una pel·lícula gran o petita sempre m’hi aproximo amb la mateixa intenció. ”

La història de Jean Seberg

Kristen Stewart es posa en la pell de Jean Seberg, l’actriu nord-americana icona de la Nouvelle Vague que es converteix en un objectiu de l’FBI a finals dels seixanta, quan comença una relació d’amistat amb l’activista pels drets civils i membre actiu del Black Power, Hakim Jamal. Tot i que s’inspira en la vida real, ‘Seberg’ no és un biopic. El director australià Benedict Andrews escenifica un dels moments clau de la carrera de l’actriu i activista nord-americana, la de la història d’amor que la va portar a la mort. El programa il·legal de vigilància de la policia federal, i tot un seguit de difamacions arran de la seva relació amorosa amb un membre dels Panteres Negres, van destruir la vida de la llegendària actriu. A més de mostrar un moment turbulent i polèmic en la política dels Estats Units, el film és un estudi de l’intèrpret i el retrat d’una dona que era atrevida i lluitadora, i va passar a ser vulnerable i ridiculitzada, cosa que la va portar a un col·lapse mental total.

Seberg
El film va clausurar clausurar l’última edició de l’Americana Film Fest.

Kristen Stewart s’ha emmirallat en Jean Seberg, s’ha vist reflectida en la seva figura segura i fràgil, en procés de desintegració. També ha sabut superar les adversitats i reinventar-se, com va mostrar al seu debut darrere la càmera, el curt ‘Come swim’, una al·legoria sobre com superar una ruptura enfonsant-se fins al fons de l’oceà on ningú no pot mirar-te i trobar satisfacció en aquest aïllament. Ara prepara el seu primer llargmetratge com a guionista i directora, l’adaptació de la novel·la de culte ‘La cronología del agua’, de Lydia Yuknavitch, justament una altra història sobre una dona incompresa.