La distribuïdora catalana Alfa Pictures ha estrenat a Movistar+ el film ‘Judy & Punch’, que es va projectar al Festival de Sundance del 2019 i va guanyar el premi al millor guió en el Festival de Sitges passat i dos guardons de l’Acadèmia Australiana de Cine, entre altres reconeixements.

Seaside, un poble lluny de la costa

A l’estrany poble de Seaside, que en realitat no està a la costa, tothom espera l’espectacle de marionetes. Els titellaires Judy i Punch fan tot el possible per ressuscitar el seu espectacle, però mentre ell es posa totes les medalles malgrat no ser més que un borratxo, ella és la veritablement hàbil amb els ninots. Després d’un tràgic accident a causa de l’addicció del Punch, l’home pega brutalment la Judy. Quan s’aixequi, ella planejarà la venjança.

El rerefons real de la història

Originari de la Commedia dell’Arte italiana, l’espectacle de ‘Punch i Judy’ va ser introduït a Anglaterra cap a mitjans del segle XVII. Primer, amb titelles de pal i, després, amb titelles de guant, va tenir un èxit aclaparador arreu del país. Les petites històries contenien uns elements constants, com el senyor Punch, la seva esposa Judy, a qui pegava amb freqüència, el personatge del Diable, un gos, un cocodril, un nadó o un botxí. D’una manera o altra, tots apareixen a ‘Judy & Punch’. El film és com una mena d’història dramatitzada dels orígens d’aquest subgènere teatral.

La directora i guionista

L’actriu Mirrah Foulkes ha aparegut a films com ‘Animal Kingdom’ o ‘El regal’, a més de nombroses sèries. Però també té una carrera paral·lela com a guionista i directora de curtmetratges que ha desembocat en aquest prometedor debut. Foulkes forma part del col·lectiu de cineastes australians Blue-Tongue Films, junt amb directors com Joel Edgerton.

La parella protagonista

Els australians Mia Wasikowska i Damon Herriman formen el matrimoni que fa l’espectacle de ‘Judy & Punch’. D’ell, se’n va parlar molt l’any passat, quan van coincidir la segona temporada de ‘Mindhunter’ i la pel·lícula ‘Érase una vez en… Hollywood’, en què feia doblet amb el paper de Charles Manson. Ella és una estrella internacional, que alterna pel·lícules d’abast mundial com ‘Alicia en el país de las maravillas’, ‘Stoker’ o ‘La cumbre escarlata’ amb cintes australianes més petites, com ‘El viaje de tu vida’ o aquesta. Com és habitual, l’actriu aporta molta credibilitat i naturalitat al seu trajecte vital.

La resta de personatges, tant els habitants agressius i incultes del poble, com els marginats que han de viure als afores perquè són diferents, formen un conjunt tan heterogeni com excèntric, tan atractiu com recognoscible: ja siguin els dos avis bondadosos, la prostituta que vol aspirar a més, el cap de policia que voldria ser més just o el líder civil que imposa les seves normes estrictes.

Recreació d’una època

La pel·lícula no parla d’una data ni període concrets, així que l’espectador pot imaginar-se que succeeix cap als inicis d’aquest espectacle a Anglaterra, o que ens trobem davant de la recreació imaginada del seu origen, o més aviat, d’una versió diferent i reivindicativa. El disseny de producció ofereix un gran treball de decorats i vestuari, que ens endinsa en un món especial, no real del tot, amb certs elements que el fan una mica estrany i reinventat. La comunitat que viu fora del poble, la música contemporània o certs aspectes amb un atractiu aire fantàstic, fan que s’allunyi una mica de la reconstrucció a l’ús.

Ja des del començament, quan veiem que el poble es diu Seaside (“la costa”, “la platja”) però que, en realitat, està lluny de la platja, o quan es desitgen un feliç dia de la lapidació com si fos la cosa més normal del món, ens adonem que ‘Judy & Punch’ tindrà un to especial, a estones absurd, a estones paròdic, però també per moments tràgic i molt violent. Amb evidents paral·lelismes amb l’actualitat, pels maltractaments domèstics, la feina no reconeguda de la dona o la qüestió de si ens hem de creure tot el que diuen els que manen, el film ressona i toca, malgrat un missatge una mica massa evident. També fa que ens preguntem sobre els efectes de certa ficció en el comportament i la mentalitat de les persones. Un original gir a la tradició d’aquest gènere teatral, i una cinta salvatge i lliure d’allò més recomanable.