Arriba el nou i monumental treball de Mark Cousins, un sensacional acostament a la història del cinema a través del treball de les cineastes. ‘Women Make Film’ és un projecte de 14 hores i l’estrena es farà en 5 parts. A Barcelona es podrà veure als Cinemes Meliès. Més de mil fragments de pel·lícules rodades al llarg de 13 dècades i en els 5 continents conformen ‘Women Make Film’, una anàlisi de la història del cinema a través de la lent i la mirada, d’algunes de les millors directores del món. Unes molt conegudes, d’altres, a reivindicar. Aquest excepcional projecte està estructurat en 5 blocs i 14 capítols narrats, entre d’altres, per Tilda Swinton o Jane Fonda.
5 blocs i 14 capítols, 13 dècades i 5 continents
Més de mil fragments de pel·lícules rodades al llarg de 13 dècades i en els 5 continents conformen ‘Women Make Film’, una anàlisi de la història del cinema a través de la lent, i la mirada, d’algunes de les millors directores del món. Algunes molt conegudes, d’altres, a reivindicar. Aquest excepcional projecte està estructurat en 5 blocs i 14 capítols narrats, entre d’altres, per Tilda Swinton o Jane Fonda.
El 2011, va veure la llum un dels estudis crítics més apassionants, rigorosos i gegantins que s’han fet mai sobre el setè art: ‘La historia del cine: Una odisea’ del director, historiador i teòric Mark Cousins. Ara, reescriu aquest mateix passat, com si es tractés de la cara B d’aquell o d’una continuació, amb la particularitat que, en aquesta ocasió, parla exclusivament de les pel·lícules fetes per dones.
En format road movie i estructurat en 40 capítols, el projecte mostra com es fa una pel·lícula, quines tècniques van utilitzar i què podem aprendre del cinema a través d’elles. I respon qüestions pràctiques com, per exemple, com es fa un bon pla d’obertura, com deixar clar el to, com s’enquadra una imatge, com s’introdueix un personatge, com es roda l’amor, la tensió, el record o la mort, o com funcionen els gèneres. Cousins, amb el seu particular i imaginatiu estil, torna a endinsar-se en les imatges per evocar la grandesa del cinema, amb més de mil seqüències de pel·lícules exclusivament dirigides per dones, de totes les èpoques i de tots els continents.
‘Women make film’ no se centra en la vida de les cineastes. Ni segueix un ordre cronològic. No busca diferències entre directores i directors. I evita caure en el victimisme sobre perquè han estat excloses, sinó que celebra el què van fer. És una pel·lícula sobre les pel·lícules, sobre preguntes que es plantegen les directores quan fan pel·lícules i els espectadors quan les veuen. Com diu Cousins a la presentació: “És una espècie d’escola de cinema on només hi ha professores”.
Noms com els de Binka Zhelyazkova, Cécile Tang, Ana Mariscal, Moufida Tlatli, Astrid Henning-Jensen, Yuliya Solntseva o Kinuyo Tanaka potser no ens resulten familiars, però aquest treball recupera aquestes directores oblidades que no acostumem a trobar en la majoria de llibres d’història. Ara bé, la sèrie no té res a veure amb el #MeToo, ni és conseqüència del moviment. Cousins va començar a fer-la molt abans. Parla d’aquestes dones com el que són, cineastes i artistes, no símbols contra el sexisme malgrat que defensa, de manera justa i necessària, la igualtat en el cinema.
Una obra magna, didàctica i fascinant, que marca un abans i un després
‘Women Make Film’ no és només una revelació i una celebració de moltes pel·lícules impressionants que els espectadors poden descobrir, si estan fàcilment disponibles, evidentment, és una bomba: èpica, il·luminadora, irrefutable, atemporal, didàctica i fascinant que reescriu, com mai ningú havia fet abans, la història del cinema, una història feta per homes i dones. Dir que estem davant d’una classe magistral és quedar-se curt. La rellevància d’aquesta obra magna de Cousins marcarà definitivament un abans i un després.
