‘El col·lapse’ es pregunta què passaria amb el planeta i amb una societat com la nostra si el sistema s’estanqués demà. Quins principis regirien la nova normalitat: la solidaritat, la igualtat o la supervivència a qualsevol preu? Suposaria la fi de la Humanitat o potser una oportunitat per canviar els vells costums? 

Un succés del que desconeixem les causes i l’origen ha provocat el col·lapse de la societat francesa i és la guspira que provoca un conjunt d’històries que comparteixen la fugida i la desesperació de les persones que intenten sobreviure.

Com es va gestar ‘El col·lapse’

Sota el nom de ‘Les Parasites’, els creadors d’aquesta producció francesa són els joves Jérémy Bernard, Guillaume Desjardins i Bastien Ughetto, antics companys d’estudis. Es van fer coneguts gràcies a una sèrie de curtmetratges que van penjar a YouTube. El seu objectiu principal era fer reflexionar l’audiència al voltant d’un concepte de la “col·lapsologia”. Es tracta d’un corrent de pensament, força estès a França, que preveu el col·lapse de la nostra societat a causa de la conjunció de diversos factors, ja siguin mediambientals, sanitaris, energètics, polítics o econòmics. Amb ‘El col·lapse’, els directors ens ofereixen la seva mirada sobre un possible apocalipsi.

8 capítols

La sèrie consta de 8 capítols d’uns 20 minuts cada un, que estan rodats en un sol pla seqüència -o en algun cas, un fals pla seqüència que dona la mateixa sensació de continuïtat. La intensitat de la trama i la manera com la narren, fan que sigui una experiència immersiva i angoixant. El pla seqüència aporta un gran realisme i immediatesa, com si algú estigués allà mateix gravant el que passa en directe. Els creadors tenien com a referents les pel·lícules ‘Victoria’, de Sebastien Schipper, i ‘Hijos de los hombres’ d’Alfonso Cuarón.

Cada episodi se situa en una localització diferent, està protagonitzat per personatges nous -tot i que alguns reapareixen en altres capítols com a secundaris- i va avançant cronològicament. Per exemple, el primer se situa en un supermercat el dia dos després del col·lapse. Veiem que hi ha escassetat de productes i uns joves que volen fugir, però no se’ns explica tot el que passa o les seves raons. Això provoca misteri i ganes de seguir veient la sèrie. 

Al llarg de la trama, ens trobem amb problemes d’aprovisionament en una benzinera, un multimilionari que vol fugir en avió, una central nuclear que pot explotar o, en el capítol més pausat i alhora el més emotiu, una residència geriàtrica el dia 50 després del col·lapse. Cada un d’ells toca un aspecte concret de l’enfonsament i en un moment determinat de la degradació. Així, és el mateix espectador que ha d’acabar de reconstruir la imatge global fent-se la seva pròpia idea de què pot estar passant al conjunt de França o Europa. Finalment, i sense revelar-nos gaire cosa, l’últim capítol se situa 5 dies abans del col·lapse per explicar algunes coses i, potser, fer despertar l’espectador.

La crítica

Malgrat tenir un repartiment molt coral, ja que cada capítol se centra en un grup diferent de persones, i que hi ha força intèrprets joves, sí que hi ha alguns noms prou coneguts, com Lubna Azabal, Samir Guesmi, Audrey Flerot o Thibaut de Montalembert. Com a curiositat, un dels directors, Bastien Ughetto, és el protagonista del capítol situat a la residència d’ancians.

En una època, que ens està colpejant especialment per la pandèmia de la covid-19, en què hem vist situacions similars a les que explica el capítol del supermercat, ha arribat aquesta potent sèrie com una terrible premonició del que ens ha passat… i del que ens podria passar en un futur. Hi ha tantes causes possibles que no cal concretar-ne cap. El sistema pot arribar a col·lapsar per qualsevol raó o per la suma de més d’una causa. I aquesta sèrie n’és una gran advertència. Amb moments sorprenents i colpidors, tremendament actual, narrativament poderosa i visualment espectacular. Fa reflexionar i deixa pòsit molt de temps després d’haver-la acabat.