Netflix estrena el documental d’investigació ‘El caso Wanninkhof-Carabantes’, una cinta per reflexionar sobre el linxament mediàtic de Dolores Vázquez.

El cas Wanninkhof-Carabantes

El 1999, la jove Rocío Wanninkhof és assassinada. Dolores Vázquez, exparella de la seva mare, ingressa a la presó sense proves sòlides que demostrin que és culpable. Influenciada per una gran campanya discriminatòria, l’opinió pública espanyola vol trobar un culpable. Quan el 2003 apareix el cos sense vida d’una altra adolescent, Sonia Carabantes, la policia atrapa el veritable assassí però, llavors, la societat ja ha girat full. Vint anys després dels crims, aquest documental aborda el cas des de múltiples perspectives: judicial, política, mediàtica i de gènere.

Tània Balló

Directora i productora de documentals sempre centrats en la memòria històrica des de la perspectiva de gènere, Tània Balló recorda amb ‘El caso Wanninkhof-Carabantes’ un dels successos més terribles de la crònica negra espanyola. Quan van passar els fets, tenia 22 anys, i es va sentir molt impactada pel crim.

Cart tania ballo
Tania Balló explica el procés creatiu del documental durant l’entrevista a ‘La Cartellera’

Per fer un film d’aquesta envergadura, s’ha requerit molt temps i molta investigació, no només per reunir tot el material audiovisual i judicial imprescindible sinó, sobretot, per trobar les persones que poguessin aportar informacions i reflexions sobre el cas des de la perspectiva del temps transcorregut.

Van ser 2 anys d’investigació, vam gravar 60 entrevistes… Vam intentar parlar amb Dolores Vázquez, però ella va decidir fa 20 anys no parlar més en públic. Vam assumir-ho i vam construir el documental sabent-ho”

Un cas com el Wanninkhof-Carabantes, tan manipulat pels mitjans de comunicació, amb tantes implicacions policials, judicials i socials, necessitava un tractament rigorós, molt honest i també molt respectuós amb tota la gent involucrada.

Crònica d’un doble crim, al documental hi ha un tema que domina el relat i s’imposa sobre tota la resta: el de la falsa acusació a Dolores Vázquez, que es va convertir en la tercera víctima d’aquests horribles assassinats, acusada per la policia i condemnada tant per la justícia com per l’opinió pública, esperonada pels mitjans de comunicació.

La figura literària del fals culpable sempre m’ha interessat molt. Per mi, una de les pel·lícules de referència és ‘Furia’, de Fritz Lang. La ira col·lectiva envers un fals culpable, la idea que et puguin acusar aleatòriament ens aterra a tots”

La crítica

Film indispensable per entendre una època i uns comportaments col·lectius, ‘El caso Wanninkhof-Carabantes’ és també el retrat de dues dones, les mares de les noies assassinades, tan diferents entre si com en les seves motivacions i actituds.

‘El caso Wanninkhof-Carabantes’ té una clara voluntat d’interpel·lar l’audiència, de ser un instrument per impulsar la reflexió, no només sobre la història fosca dels assassinats, també sobre altres qüestions importants com la lesbofòbia, les agressions sexuals a les dones i, especialment, la manipulació dels mitjans de comunicació i la fragilitat de la justícia. Sense cap dubte, es tracta d’un treball molt rellevant.