‘Sis dies corrents’ és el tercer llargmetratge de la directora i guionista catalana Neus Ballús després del seu premiat debut amb ‘La plaga’, el 2013, i ‘El viatge de la Marta (Staff only)’, el 2019. Es tracta d’una pel·lícula de gènere híbrid, que conjuga la ficció amb situacions i personatges reals. Això, i un procés creatiu molt laboriós, però amb el qual s’assoleix un grau d’autenticitat enorme, convergeixen en una cinta brillant, sensible i divertida.

Des que ‘Sis dies corrents’ es va presentar a Locarno, on va rebre el premi ex aequo a la millor interpretació masculina, la tercera pel·lícula de Neus Ballús no ha parat de viatjar per un munt de festivals com el de Toronto, Londres, Busan o la Seminci de Valladolid, on va rebre l’Espiga de Plata a millor pel·lícula i el Premi del Públic. 

La trama gira al voltant d’en Moha, el Valero i el Pep que treballen en una petita empresa de lampisteria i electricitat de la perifèria de Barcelona. Durant una setmana, el Moha, el més jove, haurà de demostrar que està preparat per substituir el Pep, que es jubila. Però el Valero considera que no dona el perfil i dubta que la clientela accepti un treballador marroquí a les seves cases.

La sensibilitat social de Ballús

Ballús segueix movent-se amb sensibilitat i subtilesa per la denúncia social però, aquesta vegada, s’allunya del drama per endinsar-se en un to aparentment més lleuger, convertint la proposta en una comèdia.

La idea d’incorporar l’humor estava des del principi… Són 2 anys de preparació en situacions molt semblants sense càmeres on juguem a ser clients i lampistes i així anava fent el guió, i l’entrada al projecte d’ells va ser molt progressiva. ”
Neus Ballús, directora

Com és habitual en la seva filmografia, si exceptuem la presència de Sergi López a ‘El viatge de la Marta’, Ballús torna a treballar amb un repartiment format íntegrament per actors no professionals que s’interpreten a si mateixos. Després de dos anys de càsting i documentació en l’univers dels lampistes i electricistes, va sorgir el trio de protagonistes, tot ells lampistes reals i sense experiència en el món del cinema, que va haver de passar per un taller de preparació abans del rodatge.

La cineasta ha incorporat metodologies del documental per tal d’obtenir dels protagonistes interpretacions i situacions fresques, autèntiques i sorprenents i mostrar, així, la gran varietat de moments curiosos i extravagants que sorgeixen quan entren en contacte amb la clientela, i que abasta totes les generacions, ocupacions i classes socials.

La crítica de ‘Sis dies corrents’

Sota una capa d’humor, certa lleugeresa i quotidianitat, les sis històries que conformen la pel·lícula, que corresponen als sis dies de la seva setmana laboral, amaguen una profunda i valuosa reflexió sobre els prejudicis, la intolerància, el racisme, el masclisme, la incomunicació i la inclusió.

Un film honest, agut i proper que, amb el carisma dels seus protagonistes, parla de la condició humana, l’amistat i les relacions interpersonals alhora que reivindica la classe treballadora, éssers anònims, senzills i nobles, amb les seves contradiccions, inquietuds i frustracions però que busquen trencar murs, sentir-se acceptats i una mica menys sols.