Josep Maria Forn va fer de tot en el cinema: actor, ajudant de direcció, secretari rodatge, guionista, productor, president de l’Institut del Cinema Català o director general de cinematografia. Un cineasta tot terreny que repassava la seva obra en aquesta entrevista del desembre del 2012 al programa ‘Jo què sé!’
Companys i Josep Maria Forn
El cineasta Josep Maria Forn va implicar-se en la recuperació de la memòria històrica del país amb cintes com ‘Companys, procés a Catalunya’ o ‘El coronel Macià’. Sobre la pel·lícula que relata els últims dies del president assassinat, Forn destaca que la cinta “és un 95 % fidel a la documentació del judici i l’afusellament”.
A Companys el va afusellar un escamot de lleva de l’exèrcit. Les tortures li havien destrossat els peus i va demanar morir descalç per tocar la terra catalana
Josep Maria Forn reconeix que l’única escena que esdevé una llicència cinematogràfica és la d’un tinent franquista que assegura que el judici és una farsa, un personatge del qui li van parlar familiars de Companys però que qui no va poder trobar documentació.
‘La piel quemada’, i Josep Maria Forn
‘La piel quemada’, una crònica neorealista sobre la migració a Catalunya als anys 60 ha perseguit la carrera de Josep Maria Forn. Ell reconeix que la cinta ja és un clàssic del cinema català i recorda les crítiques del moment.
Vaig ser molt criticat perquè situava el paleta a la Costa Brava. Em vaig inspirar a la platja de Lloret veient uns paletes treballant, era la contraposició de la migració i el turisme
Forn sempre s’havia mostrat amant del neorealisme italià com a contraposició a la Nouvelle Vague de l’època i recordava que li va arribar l’encàrrec de fer ‘ Últimas tardes con Teresa’, però va preferir fer ‘M’enterro en els fonaments’.
‘M’enterro en els fonaments’, la cinta maleïda
Basada en el llibre de Pedrolo, ‘M’enterro en els fonaments’ també coneguda pel títol en castellà ‘La respuesta’, va ser prohibida per la censura i no es va poder estrenar fins al cap de set anys. El 1985 es va doblar al català.
És la meva pel·lícula maleïda… 24 cops va passar per la censura i va estar 8 anys prohibida
