Al cementiri del Poblenou hi descansen centenars de barcelonins i també, desenes d’històries i llegendes. Cementiris de Barcelona ofereix la possibilitat de gaudir de visites guiades per aprendre com la vida dels que hi descansen ha estat clau per a la configuració de la ciutat tal com la coneixem actualment. Les visites són el primer i tercer diumenge de cada mes i cal inscripció prèvia.
“La tradició mana que si tu li demanes que et curi alguna cosa, t’ho cura. A banda, de demanar sanacions, se li poden demanar desitjos“, explica David José Sánchez, un dels guies, des de la tomba de Francesc Canals Ambrós. Se’l coneix com el “Santet” i, encara avui, més de 120 anys després de la seva mort, la seva tomba rep visitants que li demanen ajuda i desitjos de tota mena.
Al Santet l’acompanya una història ben curiosa: se li atribueixen poders sobrenaturals, ja que s’explica que va ser capaç de predir amb exactitud la seva mort, la del seu pare i l’incendi dels grans magatzems El Siglo.
La història del cementiri, des de dins
El cementiri es divideix en quatre departaments diferenciats que s’han anat afegint al llarg dels anys. El primer, que es coneix com el departament igualitari, va ser concebut per l’arquitecte italià Antonio Ginesi l’any 1819 sota el pensament que totes les persones són iguals a ulls de Déu. Així doncs, s’estableix un paral·lelisme amb la projecció d’Ildefons Cerdà de l’Eixample de Barcelona. Això va durar poc, ja que només 30 anys després es va afegir un segon departament, totalment diferent, on només s’enterraven els difunts més il·lustres i adinerats de la ciutat. En aquesta part és on es poden trobar els mausoleus més impressionants.
La febre groga, la pandèmia del 1821
Al bell mig del cementiri, un monument recorda els milers de morts que hi va haver a la ciutat a causa de la febre groga. Va ser l’any 1821 i es va propagar amb molta rapidesa. “No es respectaven les mesures, com la higiene o la distància. A més, la gent es veia obligada a viure en espais molt reduïts“, comenta Sánchez als visitants.
Aquesta realitat es va viure fa 200 anys a Barcelona. Ara bé: “Si examinem com es va comportar la gent en aquella època, veiem com la història és repeteix”, sentencia, en referència a la pandèmia pel coronavirus.
