Les obres de la via Laietana han tornat a treure a la llum vestigis de la història de Barcelona. A la tardor es va trobar un antic monestir de monges del segle XIII al carrer de Jonqueres i, ara, a la plaça d’Antoni Maura s’han descobert més restes medievals i també romanes. La sorpresa ha estat trobar-hi una tomba amb un esquelet d’un individu adult de l’època romana. Els arqueòlegs estimen que data del segle V després de Crist i que es troba en molt bon estat de conservació, tot i que hi falten la part inferior de les cames i un fragment del braç dret.
Després de l’exhumació, els ossos es traslladaran a un laboratori per fer-ne una anàlisi més detallada.
Un individu adult i robust
Els arqueòlegs del Servei Municipal d’Arqueologia treballen per desenterrar amb cura les restes òssies, un procés que es completa en unes hores. L’antropòloga física Júlia Benet és la supervisora d’aquesta feina minuciosa, que ja ha permès determinar algunes característiques sobre com era aquest barceloní romà: “Els ossos són gruixuts i llargs; per tant, es tracta d’un individu robust. També sabem que és un adult perquè els ossos s’han acabat de fusionar i té les dents permanents”.
En aquest sentit, es creu que tenia entre 35 i 60 anys.
Un cop es completi l’exhumació de les restes, es traslladaran a un laboratori per analitzar els ossos amb profunditat. Es mirarà d’esbrinar la causa de la mort. Serà possible si, per exemple, va ser per traumatisme, ferides o alguna malaltia que afectés els ossos.
Anàlisi dels materials
En un primer moment, els arqueòlegs han explicat a betevé que les restes han aparegut amb un fragment de moneda prop de la boca, fet que feia pensar que es tractava d’un donatiu per al barquer Caront, per pagar l’accés a l’altra vida, com marcava la tradició grega i romana.
Tanmateix, després els tècnics han analitzat amb més deteniment el fragment i han determinat que era de vidre.
Els enterraments romans, fora de muralla
El cos s’ha trobat molt a prop de l’antiga Bàrcino, fora de la muralla romana. En aquella època no es podien enterrar els morts dins la ciutat i, per això, el més habitual era fer-ho a les vies de comunicació o d’accés a la ciutat. A Ciutat Vella és habitual trobar restes humanes de l’època i als entorns de l’antiga ciutat. Per exemple, al Mercat de Santa Caterina es va trobar una necròpolis amb un centenar de cossos.
L’extraordinari a la via Laietana és que es tracta d’una zona que ha patit moltes transformacions, com l’obertura del carrer a principis del segle XX i la construcció del metro, i els arqueòlegs no s’esperaven trobar unes restes com una tomba i un cos en bon estat de conservació.
Alteracions en el calendari d’obres?
Segons l’Ajuntament, les obres de la via Laietana avancen segons el calendari previst, amb la finalització de la primera fase prevista per a aquesta primavera. Pel que fa al punt concret de la plaça d’Antoni Maura, serà el Servei d’Arqueologia municipal qui, després d’estudiar-les, haurà d’avaluar com procedir.
