El 2020 va fer 150 anys que els veïns es van aixecar contra la crida d’una nova lleva de joves per anar a files, la revolta de les Quintes. Va començar al barri de Sants l’abril del 1870, on de seguida l’exèrcit va aturar els avalots i va ser a la Vila de Gràcia on van persistir més temps, amb les dones com a protagonistes. Amb motiu de l’aniversari, el districte de Gràcia i l’Arxiu Municipal de Barcelona van proposar de fer-ne una exposició, que la pandèmia de coronavirus va endarrerir. Ara es pot veure a la Biblioteca Jaume Fuster fins al 20 de juny.
Revela moltes coses que no es coneixien, podríem dir que en certa manera estan encara d’actualitat, avui continuen tenint el mateix valor o més i el paper de la dona ara es pot valorar millor
Exposició per il·lustrar els fets i l’època
L’historiador gracienc Josep Maria Contel és el comissari d’aquesta exposició que il·lustra la revolta de les Quintes. A través de diversos suports visuals i molt poc text, els visitants entendran millor els fets i l’època. S’hi poden veure gravats o documents quotidians i una auca. També una fotografia del 1869, tot i que en aquella època se’n feien poques. És la més antiga de Gràcia, dels voluntaris de la Llibertat, entre ells, Francesc Derch, cap de la revolta de les Quintes de Gràcia.
Tres gravats inèdits
Els gravats, però, són els protagonistes d’aquesta mostra. I en concret, n’hi ha tres d’inèdits, de la revista “Ilustración de Madrid”, que Contel va trobar mentre preparava la celebració de l’aniversari. Unes imatges que dibuixen com va ser la revolta de les Quintes del 1870 a Sants, a la plaça del Padró i a la plaça de la Vila de Gràcia. Gravats que ensenyen detalls d’aquells anys, com per exemple, com era l’Ajuntament de Gràcia i que era la “plaza constitución”.
Fa anys que Gràcia commemora la revolta de les Quintes
De fet, a Gràcia, des del 2001 es commemoren aquests fets, en què les dones van tenir un paper molt rellevant. I des del 2007, es recorden amb una recreació teatral a la plaça de la Vila de Gràcia, una idea de Trabucaires de Gràcia, impulsada pel mateix Josep Maria Contel i Albert Cortés. També hi ha obres dedicades a la revolta de les Quintes de Gràcia i promogudes precisament per dones: la novel·la ‘Set dies a Gràcia‘ i el llibre il·lustrat ‘Contem la Revolta’.
