El subsòl barceloní amaga més d’un miler de refugis antiaeris: 1.273 segons la Carta Arqueològica de Barcelona. Ara bé, el que no saben molts barcelonins és que una bona part d’aquestes construccions no són originàries de la Guerra Civil, fetes pels republicans, sinó que van ser creades en època franquista. Un estudi elaborat per l’arqueòleg Jordi Ramos Ruiz en col·laboració amb Carme Miró, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que ha estudiat aquests vestigis ha conclòs que el dictador Franco en va impulsar la construcció i conservació per por de patir bombardejos de les forces aliades.
Durant el primers anys de franquisme, a Barcelona hi vivien més de 1.080.000 persones. La ciutat no disposava de prou refugis antiaeris per poder acollir tots els seus habitants. Es va calcular que, en cas d’atac prop del 60 %, unes 600.000 persones, haurien de ser evacuades als afores de la ciutat. Aquesta dada va impulsar Franco a seguir preparant dispositius de defensa passiva. Entre aquests, l’any 1943, es va dictar un decret en què s’ordenava construir refugis als soterranis de les noves edificacions.
Des dels inicis, aquests espais van tenir altres funcions. De fet, mai es van haver de fer servir. Els arqueòlegs encarregats del projecte de recerca no han trobat informació relativa a les infraestructures o els materials, que havien d’incloure aquests refugis, per ser operatius en cas de guerra. Segons indiquen el que saben del cert és que el règim franquista obligava a crear aquestes estructures en els edificis de nova creació.
Alguns d’aquests espais es van fer als soterranis d’edificis emblemàtics que es van construir entre els anys 1943 i el 1946, l’antic Teatre Calderón, a rambla de Catalunya, 26 o l’actual botiga Apple Store, al passeig de Gràcia, en són alguns exemples.
