Són els túnels de metro i els carrils de la ronda del Mig que passen per sota de la plaça de Lesseps, una ciutat desconeguda per la majoria de barcelonins i de la qual, fins ara, no es disposava de cap mapa complet. L'arquitecta Rosina Vinyes, amb el suport de la UPC, s'ha encarregat de posar-hi llum i ha detectat que l'optimització d'espais subterranis com el de la plaça de Catalunya podria millorar la vida de milers de persones que el recorren cada dia. ROSINA VINYES, arquitecta "En subsòl es perd la noció de l'espai, perquè no hi ha referents, i es vol sortir ràpid pequè no hi ha un confort espaial. En aquests casos, els punts centrals de la ciutat, serien llocs molt sensibles per millorar aquestes condicions de confort." Proposa un projecte urbà que pensi la plaça globalment, en subsòl i superfície, i planteja, també, que la ciutat s'obri de mires per créixer, amb cura, terra avall. ROSINA VINYES "Barcelona és una ciutat compacta i molt densa i, per tant, queden molt pocs espais en superfície. El subsòl és un territori d'oportunitat. Tot i així, també cal dir que cal deixar que el territori transpiri. Si agafem i ocupem tot el subsòl barceloní hi ha un perill mediambiental molt greu." Navegar per aquest mapa fins ara desconegut mostra, també, un passeig de Gràcia ple a vessar d'espais soterranis amb potencialitat comercial o un aspecte difícil de veure en superfície: els límits de la capital catalana, que, al mapa, es marquen amb les rondes soterrades o grans infraestructures com la depuradora, cotxeres de metro o grans aparcaments.
Durant set anys, l’arquitecta Rosina Vinyes ha treballat minuciosament per respondre una pregunta: com s’organitza el subsòl barceloní. Edifici a edifici ha cartografiat tot el subsòl privat de la ciutat -utilitzant el cadastre com a font- i ha unificat aquestes dades amb les que hi havia disponibles de serveis en actiu al subsòl públic que també s’han revisat.
De l’estudi en destaquen dos aspectes: que Barcelona encara té molt potencial per créixer sota terra en certs punts i que cal repensar l’urbanisme d’un lloc central com la plaça de Catalunya. Segons Vinyes, “caldria posar en comú les necessitats de la ciutat en aquest punt central i elaborar un projecte urbà que pensi en complexitat tota la plaça”, en subsòl i en superfície, de forma homogènia.
L’embull de túnels i la intermitència entre els espais plens i els buits que hi ha al subsòl és una mostra de la irregularitat d’aquest espai, de gran diversitat de formes, que dista molt de la uniformitat de la superfície. “Al subsòl es perd la noció de l’espai perquè no hi ha referents, se’n vol sortir ràpid perquè no hi ha confort espacial”, assenyala Vinyes. L’arquitecta considera que és un “espai d’oportunitat” en el qual la ciutat pot incidir per plantejar-hi nous usos i optimitzar-lo, canvis que millorarien la qualitat de vida de les milers de persones que el recorren a diari.
Créixer terra avall
La tesi sobre la Barcelona oculta posa de relleu la manca de cura que hi ha hagut en l’ordenació urbana del subsòl (grans espais buits en zones cèntriques amb potencial comercial) i la diversitat d’usos i de formes de les construccions. Dos aspectes que, segons Vinyes, evidencien una pèrdua d’oportunitats i, alhora, un potencial urbà. L’arquitecta assenyala que a Barcelona, una ciutat “compacta i molt densa, on hi ha pocs espais per créixer en superfície”, per això contempla el subsòl com un espai per créixer, en certs punts sensibles, sense oblidar que és important deixar espais sense ocupar perquè “el territori transpiri” i s’evitin, així, perills mediambientals.
Tot i que, de manera global, a Barcelona no s’ha considerat el subsòl com una part de la ciutat, sinó que s’ha vist com una “deixalla urbana”, a diferència d’altres ciutats com Mont-real o Tòquio, que sí que han fet aquest plantejament.
Curiositats d’un mapa inèdit
El plànol també detecta elements històrics com, per exemple, els 1.400 refugis de la guerra civil, o aspectes invisibles en superfície com els límits de Barcelona, que es dibuixen amb “les rondes soterrades o grans infraestructures com “la depuradora, cotxeres de metro, grans aparcaments, centres comercials”. Una “muralla amb els seus baluards”, en paraules de Vinyes, que explica la ciutat contemporània.
