Barcelona es prepara per organitzar un gran esdeveniment internacional per commemorar el centenari de l’Exposició Universal del 1929. La cita va suposar la transformació i la modernització de la ciutat. El que potser la majoria no saben és que també va condemnar a mort el barri de la França, un projecte de l’arquitecte Josep Amargós que va quedar mutilat i reduït, com el seu nom indica, a la França Xica.
L’Eixample d’Amargós per a Montjuïc
El fet és que Amargós va guanyar el concurs de l’Ajuntament de Barcelona per urbanitzar una zona que fins aleshores no tenia cap projecte urbanístic: la muntanya de Montjuïc. Incloïa des del carrer de Radas, al Poble-sec, fins a la Font de la Guatlla, una zona que el pla Cerdà havia passat per alt. Precisament, la proposta de l’arquitecte català, autor també de l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella, seguia el disseny dels carrers de l’Eixample i creava, com Cerdà, illes ortogonals amb petits xamfrans que s’adaptaven al relleu de la muntanya.
L’Eixample d’Amargós va ser aprovat l’any 1890, però poc després va topar amb els plans de Francesc Cambó de celebrar una nova exposició internacional, després de l’èxit de la del 1888, i de construir el recinte a Montjuïc. D’aquesta manera, el projecte del barri de la França va quedar dividit en dues parts: una al Poble-sec i l’altra a la Font de la Guatlla, i amb l’avinguda de la Reina Maria Cristina i els pavellons de l’exposició al mig. Finalment, el projecte d’Amargós només es va acabar desenvolupant a la part del Poble-sec, conservant el nom però deixant palès que no era complet i quedant com a la França Xica.
El perquè del nom de la França Xica
L’altra curiositat sobre aquest barri barceloní és el seu nom. Per què s’anomenava la França? Hi ha diverses hipòtesis. Algunes expliquen que té relació amb l’origen francès d’alguns dels seus habitants que treballaven als teatres o cabarets del Paral·lel, o també que hi vivien artistes que donaven a aquesta zona un caràcter bohemi similar al que es vivia a França. Una altra teoria, potser la més creïble, apunta que a finals del segle XIX hi vivien molts francesos que treballaven al port i a les fàbriques dels voltants.
El que sí que és un fet és que l’antiga parròquia de Santa Madrona, a la França Xica, va ser la primera de tot l’estat a tenir una capella dedicada a la Mare de Déu de Lurdes, una Mare de Déu que tenia molts devots francesos arran de les aparicions que Bernadeta Sobirós va afirmar presenciar on actualment hi ha el santuari dedicat a la seva imatge.
