Un fil de Twitter mostra com va ser l’obertura de la via Laietana a través de fotografies insòlites de l’època que han estat acolorides. A les imatges, que s’han fet virals, s’hi pot veure des dels primers enderrocs per construir el carrer, l’any 1908, fins al moment en què la via queda oberta la circulació (1913) i s’hi comencen a fer els primers edificis nous. Les fotografies les ha publicat @CatColor i són obra d’alguns dels fotògrafs de l’època com Josep Brangulí, Francesc Brunet i Adolf Mas.
Com era el barri que va desaparèixer?
L’obertura de la via Laietana va suposar la destrucció d’un barri sencer i el desplaçament de més de 10.000 barcelonins. L’objectiu era connectar l’Eixample amb el port de Barcelona. Les obres es van fer en cinc anys i en tres fases, sota la direcció dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Ferran Romeu. Justament ara la via Laietana viu la primera gran reforma, un segle després, per reduir-hi el trànsit privat.
Tot i la gran oposició del veïnat al projecte, la nova via Laietana va tirar endavant i va suposar la desaparició de 85 carrers i 2.200 cases. Al fil s’hi poden veure fotografies d’alguns dels carrers que es van enderrocar com el carrer dels Arcs de Jonqueres, que acabava a la plaça de Jonqueres; el carrer de les Filateres, on hi havia les agències de transport, el carrer de l’Arc de l’Infern o el carrer d’en Burgés, amb una volta que comunicava amb la placeta dels Argenters.
S’enderroquen places, palaus i esglésies
L’enderroc també va suposar la desaparició d’algunes places, com la plaça de Sant Sebastià, on havia les antigues voltes del Mercat dels Encants, la placeta dels Argenters o la plaça de l’Oli.
L’enderroc no només va afectar els carrers, sinó també nombrosos edificis —com el desaparegut palau del marquès de Monistrol, al carrer de la Riera de Sant Joan, o el palau Clariana Padellàs, traslladat del carrer dels Mercaders a la plaça del Rei— i algunes esglésies, com la de Santa Marta, a la riera de Sant Joan. Precisament, fa només uns dies també van aparèixer les restes de l’antic monestir de Jonqueres, que es va “mudar” al carrer d’Aragó per evitar-ne l’enderroc.
Durant les obres per obrir la via Laietana també es va aprofitar per construir els túnels del metro i els del clavegueram i els serveis bàsics, com l’electricitat o el gas.
La nova via Laietana, oberta a la circulació el 1913
El fil de Twitter també mostra el final de les obres de la via Laietana, l’any 1913, quan el carrer va quedar obert a la circulació. A les fotografies, a més, també s’hi pot veure com es comencen a construir alguns dels edificis que conformen el carrer en l’actualitat.
Un professor d’institut acoloreix les fotografies
Darrera d’aquest fil de @CatColor hi ha en Pep Moliner, un professor de l’Institut Sant Gregori, a Girona. Va obrir el compte de Twitter fa només 15 dies amb la intenció de publicar fotografies per ajudar els seus alumnes a estudiar fets històrics recents. Utilitza aplicacions per acolorir imatges i, en alguns casos, retoca algunes fotos amb Photoshop. “Al final ha agradat més als adults que als adolescents”, admet vist el rebombori que ha provocat el fil sobre la via Laietana.
