Les restes arqueològiques que han quedat al descobert durant les obres de la via Laietana i que pertanyen al monestir de monges de Santa Maria de Jonqueres s’enretiraran i no es conservaran. Així s’ha decidit des del Servei Municipal d’Arqueologia i l’explicació és que les troballes són fonaments i, per tant, no tenen cap valor patrimonial.

Les obres a la via Laietana deixen al descobert les restes de l’antic monestir de Jonqueres

Les restes pertanyen al convent on vivien les monges

Francesc Fontbona, doctor en història i membre numerari de l’IEC, ha confirmat a betevé que es tracta d’un monestir que la congregació de religioses va ordenar construir a partir del 1293. Assegura que aquestes monges, provinent del Vallès, s’hi van estar fins a l’any 1810. Segons Fontbona va ser llavors quan les tropes napoleòniques —que tenien la missió d’evangelitzar la societat— les van fer fora. Aquest historiador assegura que el monestir va tenir diferents usos, com una presó o un hospital militar.

L’últim ús que se li va donar a aquest espai —situat entre la plaça d’Urquinaona, la via Laietana i el carrer de Jonqueres— va ser una parròquia. I quan aquesta es va haver d’enderrocar per motius urbanístics es va traslladar pedra per pedra al carrer d’Aragó. Fontbona assegura que es van traslladar l’església i el claustre i que això implica que les restes trobades actualment pertanyen al convent on vivien les monges.

Les obres de Can Batlló destapen un jaciment prehistòric al districte de Sants-Montjuïc

“Monges casadores”

L’historiador Dani Cortijo va més enllà i al seu article ‘Les monges casadores de Jonqueres‘ assegura que les religioses que vivien en aquest monestir eren filles riques de la noblesa barcelonina. Cortijo afirma que tenien una sèrie de privilegis entre els quals estaven “exemptes del vot de pobresa, d’obediència i de castedat” i afegeix que “n’hi havia de casades”.

Finalment, aquest historiador explica que la major part d’aquestes monges eren solteres i com que “no tenien prohibit tenir parella no era d’estranyar que fossin molts els que intentessin conquerir una monja de Jonqueres per casar-s’hi”. Cortijo diu que eren conegudes amb el sobrenom de “monges casadores” i tenien cites amb els seus pretendents al pati del convent.